Margaluz pertany a la memòria del poble. Era la presència de totes i cada una de les festes dels pobles de Mallorca dels anys 70, ja fos amb Els Valldemossa, ja fos presentant un espectacle sola o, anys més tard, actuant amb Xesc i interpretant uns personatges que agradaven al públic d'aleshores.
Connectava amb la gent. Amb tota la gent. No només amb la de Palma, on actuava a les sales de festa més de moda. Margaluz anava als pobles, on es trobava amb fans que l'esperaven per saludar-la, per tocar-la i ella corresponia a tots, amatent, exultant d'alegria i simpatia.
Aquesta gran artista compatibilitzava l'escenari amb una seva vida familiar plena al costat de Pau Llull (traspassat molt prematurament), les seves filles i, posteriorment, amb els seus néts. Havia nascut a la barriada palmesana de Son Alegre i, de fet, és allà on moria diumenge, en un àtic amb unes vistes espectaculars.
En una entrevista que concedia fa alguns anys a Llorenç Capellà per al setmanari «Brisas», afirmava, amb reticència, que els seus pares havien emigrat a l'Argentina per motius polítics. En aquesta mateixa entrevista deia que havia estat un tal Rodolfo Gimeno el que havia batiat Margalida Llobera com Margaluz: «Marga per Margalida i 'luz', perquè brilles amb llum pròpia», li havia endingat.
Tal volta connectava tant amb la gent perquè, com a Margalida Llobera, volia passar desapercebuda. Sempre deia que, com a persona privada, li agradava arreglar-se i maquillar-se, però no tant com a l'escenari. Era una persona normal, que anava al cafè, al súper del costat de ca seva, a les tendes que sempre havia freqüentat i que s'apurava si algú la reconeixia, i més si li demanava un autògraf. Doncs bé, cal dir que a la carpeta de fotografies que documentació del Grup Serra té de l'artista, hi ha un escrit de Margaluz que diu: «De cada dia estic més convençuda que no hi ha gent com la gent del teatre», en una lletra clara i signada com M. Llobera.
La pena de Margaluz era no poder envellir al costat de Pau Llull, però també s'ha de dir que, en els darrers temps, va ser més ambiciosa que mai (ho havia remarcat en alguna entrevista quan el seu espòs ja era mort) i es ve decidir a interpretar peces allunyades de l'estil Xesc Forteza, on obtingué el reconeixement de la crítica.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.