El filòsof del vol nocturn (1930)

Miquel Ferrà i Martorell30/01/06 0:00

Imaginau que pilotau, en solitari, un d'aquells vells i fràgils avions, a mil cinc-cents metres d'altura, entre niguls i boires, en plena nit, com aquell que diu, cavalcant un motor aeri que en qualsevol moment pot petar i aturar-se. Aquesta era la situació dels avions-correu en el primer terç del segle XX. Les companyies aèries, com la Latecoère, que va fer servir per alguna de les seves escales la nostra badia i mogué els nostres empresaris més agosarats a crear l'Aeromarítima, dedicades al transport de mercaderies, havien de competir en rapidesa i eficàcia. El pilot es jugava en aquella empresa i a cada instant, la vida. Aquesta epopeia la narrava l'aviador filòsof, el gran escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry, en una novel·la enllestida en aquesta data i que publicava la següent tardor l'editor Gallimard de París.

Havia estat establert un vol nocturn entre Rio de Janeiro i Buenos Aires per a millorar el servei postal entre França i Amèrica del Sud. L'autor no inventa els personatges, puix que són els seus companys reals. Són Rivière, un visionari capaç de sacrificar els seus sentiments personals per aconseguir el seu objectiu. Fabien, l'home valent i noble, que troba la felicitat en l'aventura i el risc.

En llegim un fragment:
«Mentrestant, el correu de la Patagònia abordava la tempesta, i Fabien renunciava a rodejar-la. La calculava massa extensa, doncs la línia dels llamps s'enfonsava vers l'interior del país i mostrava fortaleses de núvols. Hi hauria de passar per davall, i si les coses es presentaven malament, hauria de girar cua, va llegir la seva altura: mil set-cents metres. Va estrènyer les mans contra els instruments de direcció per tal de començar a reduir marxa.

El motor vibrà molt fort i l'avió tremolà. Fabien va corregir l'angle de descens i verificà en el mapa l'altura dels cims: cinc-cents metres. Per a conservar un marge de seguretat, navegaria a set-cents. Sacrificava la seva altura com aquell que es juga una fortuna. Un remolí inclinà l'aparell, que tremolà amb més força.

Fabien es va sentir amenaçat per invisibles esbucaments. Imaginà que donava mitja volta i tornava a veure mil estels, però no canvià ni un sol grau la seva trajectòria. Calculava les seves possibilitats. Es tractava, probablement, d'una tempesta local, perquè Trelew, l'escala següent, registrava cel cobert només en les seves tres quartes parts. Es tractava gairebé de viure vint minuts dins aquell ciment negre. I tanmateix, el pilot es preocupava. Tombat cap a l'esquerra contra la massa del vent, volia interpretar el resplendir confús que circula encara durant les nits més fosques. Però no era, ni tan sols, un resplendir. Gairebé canvis de densitat, dins l'espessor de les ombres, o una fatiga de la vista».