El mite del superheroi (1938)

És evident que el lector de qualsevol època i en uns determinats moments de la seva vida no ha sabut viure sense el mite dels superherois, els personatges de fantasia dotats de poders extraordinaris. Des dels semidéus, herois com Hèracles, de l'antiga Grècia als llibres de cavalleria, que ultrapassaren les limitacions cronològiques de l'Edat Mitjana i es perllongaren fins ben entrat el segle XVII. Llavors, els autors i els artistes barrocs tornaren a recrear els protagonistes de la mitologia clàssica, els gegants com a símbol de força i de poder, els atlants, els ciclops i alguns altres de factura pròpia i local, com Gargantua i Pantagruel. En el segle XVIII, rere les petjades de Lafontaine, autors com Iriarte i Samaniego mantenen les torxes de tota aquesta fantasia. El realisme del segle XIX xocarà amb aquesta necessitat d'evasió malgrat els Rocambole i altres aventurers il·luminats. Finalment, cap a la fi d'aquell segle, els còmics, amb la seva iconografia espectacular, recullen el llegat. Aleshores, ja no es parla d'herois sinó de superherois, i no de poders, sinó de superpoders. El més celebrat d'aquests arquetipus és Superman, obra de l'escriptor Jerry Siegel i del dibuixant Joe Shuster. Ens trobam en el 1938. Europa tremola sota les amenaces de l'eix nazifeixista i Espanya n'és un camp de batalla, enmig de la seva Guerra Civil. Superman neix, doncs, de la revista Action Comics Magazine i la justificació de la immensa força física del personatge és extraterrestre ja que, nascut en el planeta Krypton, on la força de la gravetat era molt superior a la de la Terra, essent encara un nadó és llançat per son pare a l'espai dins una petita astronau, abans de la destrucció d'aquell planeta. El guionista no es trencà gaire el cap. La història de Moisès, salvat de les aigües, fou aquí més o menys calcada. El prodigiós infant és adoptat pel matrimoni nord-americà i terrícol a Kent i, quan creix, Clark Kent posa tota la seva energia sobrehumana al servei de la lluita contra els malfactors, encara que amagant la seva personalitat real sota la disfressa d'un periodista de notícies locals. Imitació de Superman és Captain Marve, del mateix any, una idea dels germans Earl i Otto Binder i que dibuixava C.C. Beck. Per a la seva metamòrfica conversió d'al·lotet en gegant, pronunciava una fórmula màgica, «Shazam», inicials de Salomó, Hèracles, Atles, Zeus, Aquil·les i Mercuri. És el retorn al tema classicista. Tanmateix, els creadors de Marve eren acusats de plagi pels de Superman al davant dels tribunals i Fawcet Publications l'hagué de suprimir el 1945. El 1939 apareixia eBatman de Bob Kane, el qual, com un modern Quixot, tenia per escuder el nin Robin, «the wonder boy».