«El poemari parteix de la meva negació a una situació d'asfíxia»

A través del poemari, l'escriptor fa un «clam a la llibertat», utilitzant la poesia com una eina per reclamar la «reacció després d'anys de criminalització de determinats ítems culturals, polítics i ideològics que fan necessari desempallegar-se'n». Malgrat acceptar que es tracta d'un text «que parteix de la ràbia i del descontent», l'autor assegura que «no es tracta de poesia social, sinó intimista i grupal», que «en cap cas no pretén ser proselitista».

Marí va explicar que No pas jo parteix de la seva «negació a una situació general d'asfíxia de les llibertats ideològiques», ja que el poeta opina que «als segles XIX i XX s'han perfeccionat els mecanismes de repressió i s'han activat els d'homogeneïtzació». «La globalització acaba per negar el concepte de ciutadà com a subjecte de dret per formar part de l'engranatge d'una maquinària sense massa marge de maniobra», argumentà el poeta.

El volum ha estat concebut «com un poemari seqüenciat» que es divideix en dues parts, Contratemps de la llum i Contrallum del temps, a més d'una breu secció en què l'escriptor ret homenatge a la novel·la d'Alejo Carpentier El reino de este mundo. Els catorze poemes de la primera part denuncien els esquemes de dominació sobre els quals es basa la societat, mentre que Contrallum del temps, molt més violenta, reflecteix l'esperança en la capacitat de reacció dels individus per les causes justes.

Destaca el to oral i narratiu, el llenguatge col·loquial i la utilització de versos octosíl·labs, que segons l'autor «encaixen perfectament amb el propòsit del llibre».