TW
0

JOANA NICOLAU.Palma.
El rock mai no mor. Així ho diu la dita i així es pogué constatar durant la revetla a Cort. Aquesta plaça, que presentava com a cap de cartell les melodies d'amor i desamor del català Sergio Dalma, vibrà des de primera hora de la vetlada a ritme de rock&roll i grans èxits dels setanta.

No fou amb els joves de la casa, sinó amb els més veterans i a ritme del genuí Black is Black de Los Bravos, el cèlebre Soy rebelde de Jeannette o la intranscendent Los chicos con las chicas.

Eren lletres d'altres temps que es rememoraren amb entusiasme. El cartell no assolí la convocatòria vista en l'edició de Bertín Osborne, però s'hi va acostar força. I sobretot pel que fa a l'animació. Fans de Sergio Dalma compartien primeres files amb seguidors de noms mítics dels setanta com ara Llorenç Santamaria, Tony Ronald, Micky i Jeannete, que donaren el sus a la nit, o Los Bravos, liderats per Mike Kennedy.

Avui, la majoria ja té cabells blancs o pocs cabells, però encara duen el ritme a dins i, vestits amb les seves peces de cuiro, demostraren una gran solidesa, fortalesa i domini de l'escenari. Arribaren al públic des del primer moment i aquest s'hi entregà fent-se lloc com podia per marcar-se algun dels seus rock&rolls.

Pel que fa a Sergio Dalma, la qualitat de la seva banda, a més de la seva gran veu i l'espectacle que oferí, valgueren la pena. Sobretot per veure com noves generacions de fans s'entregaven al cantant amb crits de «guapo» i ordres com ara «Josep Capdevila, vine aquí tot d'una».

Fans a la conquesta d'una besada o d'una signatura de l'intèrpret de temes com Galilea, Bailar pegados o el més recent Todo lo que quieras quedaven sense veu de tant d'esforç vocal i entrega a les romàntiques i alhora dramàtiques lletres del cantant.

Sergio Dalma també tingué un detall amb els senyors que acompanyaven les seves esposes. Fou quan una escultural ballarina, sense un mil·límetre de cel·lulitis i una mica escassa de roba, sortí a l'escenari per marcar-se un ball diguem-ne «insinuador». La jove deixà bocabadada la major part del gènere masculí concentrat a Cort i la pràctica totalitat de la Policia Local que custodiava la plaça. Com digué un dels agents, aquesta jove fou durant la seva exhibició el punt més ben protegit i controlat de tota la plaça.