Ramón del Valle y Peña, més conegut com Ramón María del Valle-Inclán, escriptor gallec en llengua castellana, va seguir primerament, en la seva obra, l'estètica modernista però potser una de les seves aportacions més interessants sia la temàtica d'una Galícia intemporal, folklòrica i màgica que desenvolupa a través d'una curiosa narrativa. En aquestes dates és, potser, adient treure a rotlo aquell conte titulat L'Adoració dels Reis i que encapçala amb una cançó popular:
«Vinde, vinde, Santos Reyes,/ vereil a joya millor,/ un meniño/ como un brinquiño,/ tan bunitiño,/ qu'á o nacer nublou o sol!»
I la narració comença així:
«Des de la posta de sol s'alçava la cançó dels pastors entorn de les fogueres, i des de la posta de sol, guiats per aquella altra llum que aparegué immòbil sobre un pujol, caminaven els tres Sants Reis. Genets en camells blancs, anaven tots tres en la frescor pacífica de la nit travessant el desert. El estels fulguraven en el cel, i la pedreria de les corones reials fulgurava en els seus fronts. Un suau oratjol feia flamejar llurs capes brodades: el de Gaspar era de porpra de Corint, el de Melcior, de porpra de Tir i el de Baltasar de porpra de Memfis. Esclaus negres que caminaven soterrant part de les seves sandàlies dins la sorra, guiaven els camells amb una mà posada en el capçal de cuiro vermell. Onejaven lliures els ornaments de les rennes corbes, i entre els seus flecs de seda hi tremolaven cascavells d'or. Els tres Reis Mags cavalcaven arreglerats: Baltasar l'egipci anava davant, i la seva llarga barba, que li descendia per la pitera, s'escampava, de vegades, sobre les seves espatles... En esser a les portes de la ciutat s'agenollaren els camells, i els tres Reis posaren peu a terra per a despullar-se, aleshores, de les seves corones i fer pregària sobre la sorra... Baltasar va dir, llavors: Hem arribat al final de la nostra jornada! I Melcior exclamà: Adorem el que ha nascut Rei d'Israel! I Gaspar digué: Els ulls ho veuran i tot serà purificat dins nosaltres!
Aleshores tornaren a muntar els seus camells i entraren a la ciutat per la Porta Romana, i guiats per l'estel arribaren a l'estable on havia nascut el Nin. Allà els esclaus negres, que eren idòlatres i res comprenien, cridaren amb gruixudes veus: Obriu! Obriu la porta als nostres senyors! Amb això, els tres Reis, recolzats en les seves selles, parlaren als seus esclaus en veu baixa per a dir: Anau alerta a despertar el nadó!
I aquells esclaus, tots plens de temorenc respecte, restaren muts i els camells, que havien romàs immòbils al davant de la porta, trucaren blanament amb la pota, i quasi al mateix temps aquella porta de vell i olorós cedre s'obrí sense fer renou. Un vell, amb el front esbargit i nevada barba aparegué en el marc de la porta. Sobre la seva cabellera llarga i natzarena hi veren un arc de llum...»
És un ambient de somni. Un vent imperceptible, uns llums màgics, unes veus com tancades dins una capsa...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.