El poble clamà contra el poder polític establert a l'«Adoració dels Reis»

Rogelio Araújo fou l'únic polític que acudí a la representació de l'obra de Moyà a ses Voltes

Els reis d'Orient pogueren, al final de l'obra, adorar l'infant Jesús, tot i que Melcion advertí que s'havia deixat els «donuts» a casa.

M.T.F.Palma07/01/06 0:00

Rogelio Araújo. Aquest és el nom de l'únic polític que ahir acudia a veure la representació de l'Adoració dels tres reis d'Orient a ses Voltes de Palma. Per ventura era aquesta, tal com assenyalava en una de les seves improvisacions el secretari Antoni Tarabini, la primera de les vegades que no hi havia polítics ni entre els actors ni entre el públic. De tota manera, no va fer falta la seva presència, perquè va ser la veu del poble (en forma de periodistes, advocats, relacions públiques, pintors, degans, publicistes, galeristes...) la que va clamar contra la política municipal, insular i també balear en un matí en què la pluja, i els avions militars, amenaçaven un acte que arribava a la seva XXI edició.

Evidentment, el que esperava el públic reunit a ses Voltes (no tant com en anteriors ocasions) eren les improvisacions que els actors novells feien del text de Llorenç Moyà. I, en aquest extrem, és de destacar la figura del rei Herodes, un Joan Monse que se sabia el seu paper a la perfecció i que hagué de clamar unes quantes vegades perquè el secretari Antoni Tarabini se centràs en el guió i no el fes parar boig amb unes rimes que ell després no podia contestar («T'ho deman per favor, Tarabini», li enflocà més d'un pic).

La Llei del tabac («te pareix que puc fumar aquest tabac, de nom Popular?», deia el secretari al mestre de cerimònies Rafel Lladó); el pont del tren («abans hauríem fet més via perquè hi havia un pont per arribar fins aquí», deia el rei Melcion); les obres de Palma («Idò, l'Ajuntament començarà a tomar la Seu/ per fer-hi un aparcament/ I el faran ben elegantó/ perquè han comanat el referit a en Miquel Barceló», afirmava el doctor de la Llei Nicolau Dols); Son Espases i la Real; la família reial; la guia sexual («Com que no tenim sa guia/ a s'Ajuntament haurem d'anar/ i haurem de demanar/ com hem de barrinar», assegurava Alfons Moll, criat del rei Melcion); IB3 («No importa anar a Binissalem, que tindrem un contracte d'IB3», explicava l'angelical Laura Moyà); i les subvencions que dóna el Consell de Mallorca foren algunes dels temes que els artistes tragueren a rotlle per a rialla i alegria del públic reunit.

El vestuari que lluïen els artistes també tenia missatge: la sibil·la Mercè Serra duia unes capes amb autopistes i rotondes; els patges lluïen unes mànigues més llargues que altres...; la Mare de Déu Marga Pocoví i l'àngel Laura Moyà duien uns vestits amb uns colors confusos (no era blanc immaculat ni color de cel) per tal de mostrar el seu rebuig per la situació política que es viu a les Illes; la banda del general d'Herodes, Pep Sans, era quadribarrada, per la situació que viu l'Estatut de Catalunya.

Una altra de les novetats d'enguany va ser que hi hagué dos portaveus dels pastors: Mari Carmen Soler, cap de Departament de Serveis Socials de l'ONCE a les Balears, i el cantant Jaime Anglada, que varen fer les seves peticions al bon Jesús.

Un altre personatge que va destacar va ser Rafel Perelló, del Teatre Municipal Xesc Forteza, que brodà el seu paper vestit amb els colors del Reial Mallorca tot i perdre una espardenya.