Les societats d'Amics del País (1763)

Miquel Ferrà i Martorell07/01/06 0:00

Els partidaris de la Il·lustració consideraven que els objectius polítics, econòmics i socials del seu moviment eren la base més adequada per a treure Espanya de la seva decadència. Es cercaven solucions al greu problema i, per tant, gran tema, que movia tots els il·lustrats, sempre avergonyits de la manca de progrés del país i del seu empobriment en tots els aspectes, social, econòmic i cultural. Volien obrir Espanya a la resta de països. I tanmateix, els il·lustrats no arribaven a l'1 per cent de la població. Però volien renovar la vida nacional. En general pertanyien a la petita noblesa, la burgesia, les professions liberals, els càrrecs de l'administració de l'Estat i els industrials i els comerciants d'un cert nivell. Tots ells sabien que a Espanya no s'hi havien desenvolupat les ciències, com les matemàtiques, la física moderna, la química i la minerologia com en altres països de caràcter molt més potencial com França, Alemanya, la Gran Bretanya, Holanda...

Una bona iniciativa que es posa sobre la taula és la de formar a cada regió «societats econòmiques d'amics del país» i no deixa d'esser cosa ben significada que els primers que posen en marxa tal institució són els il·lustrats del País Basc, és a dir, la «Sociedad Vascongada de Amigos del País», de la qual formaven part les personalitats més destacades d'aquell Euskadi pretèrit. Aquesta gent tenia en comú el seu interès per les noves idees que circulaven pel Vell Continent en aquella època i que hom coneixia mitjançant els llibres duits de més amunt dels Pirineus. Tan avançats anaven els bascs en aquesta iniciativa que ens val, com a comparança, dir que la «Sociedad Matritense de Amigos del País», tot i que comptava amb la protecció de Carles III i del ministre Campomanes, no fou fundada fins dotze anys després. Els «amics del país» es reunien per a realitzar, entre altres activitats, intercanvi d'informació i d'idees i treballar projectes de més o menys immediata aplicació regional. Es tractava, alhora, d'aportar als projectes totes quantes novetats hi hagués en matèria d'economia, agricultura, metal·lúrgia, química, matemàtiques, física, problemes polítics i idees de producció. El 1789 ja eren cinquanta-sis les «Sociedades» que s'havien creat arreu del territori, entre d'elles la de Mallorca. Amb el temps, només vint-i-tres d'aquestes institucions realitzaren una tasca útil que es va traduir en una economia més pròspera, millorant i potenciant l'agricultura i la ramaderia, obrint corrents d'exportació dels productes locals, millorant les comunicacions terrestres i navals per fomentar el comerç a més gran escala, a més de crear i augmentar els serveis de formació intel·lectual i professional, etc.

En resum: aquestes associacions funcionaren millor i amb molt més entusiasme en els llocs més diferenciats de la perifèria.