La Junta Central (1810)

TW
0

Aquest mes de gener la Junta Central es retira primer a Sevilla i després a Cadis. Allà es convoquen les Corts i hi té lloc la dimissió de la Junta i la formació de la Regència dels Cinc.

Per això, han acudit a la ciutat andalusa els diputats elegits en la zona lliure i també en alguns dels territoris ocupats pels francesos. Curiós: la part major dels que componen aquella suprema institució són eclesiàstics, és a dir noranta-set, entre els quals tres bisbes, un d'ells el de Mallorca, Bernat Nadal. Hi comptam una seixantena d'advocats i nombrosos funcionaris públics, més de mig centenar. Trenta-set eren militars d'alta graduació i entre els cinquanta-nou diputats restants s'hi trobaven catedràtics, nobles, propietaris, comerciants, escriptors i metges.

Significarà això que es tracta d'una revolució de caràcter burgesa intel·lectual? Probablement sí. Entre tots redacten un document que haurà de jurar el Consell de Regència. S'aprova i conté aquests termes:

«Els diputats que componen aquest Congrés, i que representen la Nació espanyola, es declaren legítimament constituïts en Corts generals i extraordinàries de la Nació espanyola, congregades en la Reial Illa de Lleó, conformats en tot amb la voluntat general, pronunciada de la manera més enèrgica i patent, reconeixen, proclamen i juren novament pel seu únic i legítim Rei, el Senyor Don Ferran VII de Borbó; i declaren nul·la, sense gens de valor ni efecte, la cessió de la corona que es diu feta en favor de Bonaparte, no només per la violència amb la qual va intervenir en aquells actes injusts i il·legals, sinó principalment pel fet de mancar-li el consentiment de la Nació. No convenint que restin unificats el Poder legislatiu, executiu i judicial, declaren les Corts generals i extraordinàries que es reserva l'exercici del Poder legislatiu en tota la seva extensió.

El Consell de Regència reconeixerà la sobirania nacional de les Corts i jurarà obediència a les lleis i als decrets que d'aquesta en puguin sortir, amb la qual finalitat passarà, tot d'una que se li faci constar aquest decret, a la sala de sessions de les Corts que l'esperen per aquest acte i es troben en sessió permanent.

Es declara que la fórmula del reconeixement i jurament que ha de fer el Consell de Regència és la següent:

Reconeixeu la sobirania de la Nació representada pels diputats d'aquestes Corts generals i extraordinàries? Jurau obeir els seus decrets, lleis i constitució que sigui establerta segons els sants propòsits per als quals s'ha reunit i manar observar-los i fer-los executar? Conservar la independència, la llibertat i la integritat de la nació? La religió catòlica, apostòlica i romana? El govern monàrquic del regne? Restablir en el tron el nostre estimat Rei Don Ferran VII de Borbó? I mirar pel bé de l'Estat? Si així ho feis que Déu us ajudi, i si no, en sereu responsables davant la Nació d'acord amb les lleis».