«La meva obra té una càrrega filosòfica que li dóna una dificultat que no té»

-Com heu rebut la notícia d'aquest reconeixement?
-Em sent honorat.

-Un honor que vós segellareu plantant una figuera...
-Sí. He triat aquest arbre perquè m'atreu molt. Té moltes connotacions, sobretot eròtiques. Jo som dels qui creuen que el pecat original que la Bíblia ens presenta davall una pomera, va ser en realitat davall una figuera. A més pens recitar-li una oració màgica, un salm.

-I la vostra dissertació acadèmica, de què tractarà?
-He escrit un Elogi de la senzillesa, perquè em permet parlar de la meva teoria sobre els ases, que vaig explicar en el meu llibre L'ase inversemblant. És un animal que representa la simplicitat, el sentit infantil, la passivitat i la capacitat d'aguantar. Això em permet parlar de la meva concepció de la vida, de la meva obra i de la meva filosofia.

-Quina parcel·la ocupa la senzillesa en la vostra obra?
-Jo tendesc a la senzillesa, perquè estic en contra del barroquisme i perquè la meva manera d'expressar-me és molt clara. El que passa és que la meva literatura té una càrrega filosòfica i profètica que li atorga un caire de dificultat que, en realitat, no té.

-Una filosofia molt lligada al Tao, no és així?
-Fa molts d'anys que vaig traduir el llibre del Tao i ara l'Obra completa de Chuang-tzu. M'agrada el taoisme perquè és misticisme amb humor i també el cristianisme, perquè Jesús tenia molta ironia.

-La vostra obra també està íntimament lligada a la figura de l'aforisme...
-En tota la meva obra, s'hi pot trobar dispers l'aforisme. En vaig treure una recopilació a Nótulas.

-I fa poc heu publicat un article sobre el tema a «Quimera»...
-Exactament. Hi precisava el concepte, perquè els meus aforismes personals jo els anomèn «nótulas». No són una invenció capritxosa, nascuda en un moment d'excés verbal. He demanat per a aquesta fórmula una ascendència mediterrània i l'he protegida sota el patronat d'una tradició de jocs de paraules i de malabarismes verbals. No es tracta d'un gènere delimitat i encara menys d'una troballa personal, sinó de «quintaessencialisme».

-Podríeu definir el terme en poques paraules?
-L'aforisme és un mutisme eloqüent i la nota, una espècie de balboteig que amb prou feines diu el que vol dir.

-I ara mateix, en què treballau?
-Acab d'escriure un llibre, Tempteigs crepusculars, que està pendent de publicació. El volum inclou un diccionari que aclareix algunes de les meves veus.

-Vós sou un dels escriptors que fan sofrir els editors?
-Bé, no diria tant, encara que som molt presumit i no accept que un editor publiqui la meva obra si no se n'ha enamorat.