Sapere: «Mirant cap enrere veig molta de passió i molta de bogeria positiva»

L'artista argentí inaugurarà dimarts una mostra de caràcter retrospectiu a la Llonja

TW
0

EVA EGEA.Palma.
Horacio Sapere, (Buenos Aires, 1951) és un reconegut pintor i escultor que el 1974 fixà la seva residència a Mallorca. De formació autodidacta, Sapere va començar com a artista gràfic, creant peces de poesia visual, i no va ser fins que s'instal·là a Mallorca que es va decantar per la pintura, endinsant-se en els corrents avantguardistes.

-Què és l'art?
-Jo pens que l'art és un acte de comunicació, tot i que no em preocupa gaire que s'entengui o no un quadre. Jo sempre don qualque clau en el títol dels quadres, llavors l'espectador ja suposa la resta o no.

-Com és el seu vostre de creació artística?
-Jo també em faig la mateixa pregunta. El fet és que sempre estàs creant. Crec que crees les coses de manera diferent de com les veu la resta de la gent, això es converteix en una idea. És un procés de construcció però continu, perquè mai no començ i mai no acab.

-Què té d'especial l'exposició Parlant sol?
-Allò més important és que s'ha pogut recollir una col·lecció de peces que inclouen pintura, escultura i un vídeo del 1985 de la instal·lació Poet's Room que va marcar l'inici de la meva dedicació a la pintura; abans em dedicava a la poesia visual.

-Què provocà aquest gir cap a la pintura?
-No és exactament un gir. És un procés, un fet molt proper que va en constant evolució. És com un aprenentatge, vas creant, vas aprenent i vas vivint.

-Quina sensació us produeix aquest repàs de la vostra obra que proposa l'exposició?
-Dóna plaer veure les coses que has pintat fa anys, però d'altra banda, també t'has d'enfrontar amb la teva pròpia imatge. Veig les èpoques per les quals he passat i hi veig molta passió, molta màgia i molta bogeria positiva.

-Quina constant recorre la vostra obra?
-El fil conductor és una recerca molt intensa de la interconnexió entre el propi pensament, que de qualque manera t'allibera, i el martell del treball, que és la proposta pràctica d'aquest pensament. Es tracta que el pensament tengui fluïdesa en la disciplina que facis i que al final tot encaixi. És un estar en el món però sense estar tocat pel món.

-Quin pensament presideix la vostra creació?
-La veritat és que pint millor quan no pens, quan arribes al punt més clar, més vital o més centrat és quan realment deixes de pensar i jo faig d'això una pràctica. Jo pint amb l'estómac, tot surt d'aquí i això després arriba al cervell i passa pel cor.