Buñuel: «A casa no es parlava de cinema, sinó de la Guerra Civil»

«No va ser el meu pare qui m'animà a dedicar-me al cinema», explicà ahir Juan Luis Buñuel, qui destacà que «tot va començar quan un estiu Orson Welles em va proposar que li fes de traductor en la seva pel·lícula El Quixot. «A casa no es parlava de cine, sinó que el tema més important era sempre la Guerra Civil», afirmà el director, que afegí que sempre va voler ser professor de literatura anglesa. Tot i això, Juan Luis Buñuel ha dedicat gran part de la seva vida al món del cinema, i també a fer escultures. De jove va ser assessor de direcció del seu pare en films tan coneguts com Los ambiciosos, La joven i Viridiana. També va fer d'assessor a altres directors de cinema com Gaspart, Huit, Malle, o Comencini. El 1966 Juan Luis Buñuel estrenava la seva primera pel·lícula, Calanda, a la qual seguiren Cita con la muerte alegre i La mujer de las botas rojas. Buñuel va confessar que del seu pare va «aprende especialment tècnica», ja que a causa de la mancança econòmica amb la qual Buñuel pare produïa pel·lícules, era habitual que «filmàs tota la producció en poques setmanes». Això obligava a desenvolupar sobretot la tècnica.

Tot i que Buñuel afirma que el cine del seu pare ha tingut una gran influència en les seves produccions, destaca que també ha begut dels films de Welles, Bardem i Huit.

En la seva opinió, allò que fa que les pel·lícules del seu pare siguin peculiars «és l'humor negre i feroç» que al cap i la fi és la base del surrealisme. «El meu pare va néixer per fer cinema», afirmà contundent el director, qui explicà que tot i que Buñuel pare va tenir una gran relació amb els escriptors de la Generació del 27, «el dibuix i l'escriptura no eren els seus forts». El cicle de cinema continuarà els propers 21 i 28 de desembre amb la projecció del documentaEl ojo de la palabra.