L'excitant món dels fongs al·lucinògens, una «carn de Déu» per estar «tocats del bolet»

Joan Rita, professor de Botànica de la Universitat, va fer la presentació de Constantino, i va explicar que, «en el currículum que m'ha fet arribar Carles hi ha un error. Hi diu que és un aficionat als bolets. Això no és ver. Carles n'és un gran estudiós».

Amb aquestes credencials, Constantino va començar a fer la seva dissertació sobre els efectes psicotròpics dels fongs. Començà per l'Amanita muscaria, el bolet que té la coberta vermella amb piquets blancs és, tal volta, el més estudiat quant als seus efectes enteògens. Evidentment, aquest és un bolet que s'associa amb gnoms, fades, trols i bruixes perquè, entre les seves «propietats» hi ha les de provocar al·lucinacions quant al volum dels objectes, persones i animals.

Aquest és un bolet que no es troba a Mallorca, però sí a València, on s'ha estudiat i s'ha vist que té pocs efectes, que varien segons les zones on es fa. Constantino explicà que, a Sibèria, els seus habitants es bevien l'orina per tal d'eliminar els efectes tòxics i «gaudir» dels efectes enteògens o que a Mèxic reben el nom de «Teonanácatl» o Carn de Déu.

Un altre grup de bolets amb «efectes» són els de l'espècie de psilocybes.Segons Constantino, «sembla que inhibeixen els neurotransmissors».

Quant a altres espècies amb efectes al·lucinògens, Constantino parlà de Gymnopilus», present a les Balears i coneguts com el «bolet de la rialla»; Paneolus», que contenen el principi actiu de pscilocibina; Copelandia, coneguts com «Flors de Hawai» o eSègol banyut, un paràsit del sègol i altres gramínies que provocava, a l'Edat Mitjana, el Foc de Sant Antoni, en uns malalts que, tot i el mal, ballaven perquè el bolet contenia LSD.