Esudoku s'ha convertit en un joc de moda per a joves i grans.
Molts són els qui cerquen, en quioscs i en papereries, els llibrets
amb aquests jocs o que esperen diumenge la revista Presència, que
lliura DdB, per fer funcionar el cervell. És la revolució dels jocs
«de pensar».
La clau d'aquest passatemps es basa en la recerca de la
combinació numèrica perfecta i pot tenir distints nivells de
dificultat. La seva resolució exigeix temps, paciència i certs dots
de lògica. Els sudokus tenen l'aspecte d'una graella de mots
encreuats de 9x9, i amb els seus 81 quadrets agrupats en nou
quadrats interiors de 3x3. Hi ha quadres en blanc i alguns espais
contenen dígits diferents fins a 9. No es pot repetir cap número a
la mateixa fila, columna o subquadrícula. Si està ben platejat, la
solució és única.
A Mallorca també ha arribat aquesta febre i no tan sols com una
manera de passar el temps, sinó també com un bon exemple de
qüestions de lògica. Així ho pensa Miquel Mascaró Portells,
professor del departament de Matemàtiques i d'Informàtica de la
UIB.
Enguany, ell ha decidit servir-se dels sudoku per explicar als
380 alumnes de l'assignatura de tecnologia de la programació el
funcionament de la tècnica debacktracking. Segons afirmà, «es
tracta d'un procediment informàtic que mira totes les solucions
possibles fins que troba l'adequada a través del mètode d'assaig i
error: és una tècnica basta i gens analítica que prova sèries de
dígits de manera exhaustiva fins que en troba una que fa quadrar
esudoku».
Mitjançant ebacktraking, els ordinadors resolen un sudoku de 3x3
en un terç de segon, però la gràcia és que els alumnes es temin que
a mesura que el joc es complica -per exemple en un de 4x4- la
tècnica ja no serveix. «Per resoldre un sudoku de 4x4 no bastaria
l'edat de l'Univers a través del sistema esmentat no bastaria
l'edat de l'Univers». Per tant, es procedeix a «crear un programa
que emula un ésser humà en el sentit que ho prova tantes vegades
com sigui necessari fins a arribar a la solució». «Amb els sudoku
els alumnes presten més atenció, fan la feina millor i entenen el
funcionament de la tècnica informàtica», comentà el professor.
Aquest passatemps va néixer cap al segle XVII gràcies al
matemàtic d'origen suís Leonard Euler, que treballava en el càlcul
de probabilitats. La primera vegada que es publicà en un diari fou
l'any 1979 a Nova York, en la revista Math puzzles and logic
problems, amb el nom de Number place. Però no fou fins l'any 1984
quan l'editorial japonesa Nikoli el batià amb el nom de sudoku
-«su» (de número), «ku» (de sol). Més tard, arribà a Europa gràcies
a un jutge neozelandès anomenat Wayne Gould, després que en un
viatge al Japó s'adonàs de l'interès que despertava el joc en la
societat nipona. En arribar al vell continent, es posà en contacte
amb el diari britànic The Times, en el qual els sudoku començaren a
publicar-se el 2004. En aquests moments, el joc ha aconseguit fama
mundial.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.