Les veus dels personatges literaris de Llorenç Villalonga serviren de guia als mallorquins durant el darrer dia de la visita parisenca que ha permès al grup descobrir els indrets i recrear les emocions que l'escriptor mallorquí sentí en els distints viatges que realitzà a la capital francesa el 1929 i, després i de manera succesiva, els anys 1949, 52, 54 i 59.
Després d'un vespre intens en el qual els participants tingueren l'oportunitat d'acostar-se a les suggestions deParís la Nuit, el professor Raül David Martínez, guanyador d'una beca per investigar la vida i l'obra de Villalonga, fou l'encarregat d'il·lustrar el grup sobre els procediments del novel·lista per reflectir les experiències a la capital del Sena en alguns dels seus escrits literaris.
Martínez recordà que l'atracció que Villalonga sentia per París «va néixer a partir de la lectura dels clàssics com Proust i Anatole France» i, per aquest motiu, «en el seu primer viatge a la ciutat l'escriptor es va centrar a recórrer els indrets que aquests havien freqüentat», representatius del París cosmopolita i intel·lectual que admirava.
A més, el fet que les visites posteriors de Villalonga fossin un intent de recuperar «la memòria d'aquell paradís de joventut» ja perdut, assenyalà l'expert, limità els escenaris a un nucli en el qual es troben l'hotel du Louvre; la plaça de Colette, on s'aixeca la Comédie Française i el cafè de Nemours, també esmentats a l'obra de l'autor; l'Òpera de París, marc de representacions com Faust i Manon Lescaut, recuperades també en les narracions; la plaça Vendome i l'església de Sant Roc. Tot i que aquests foren els centres amb els quals es retrobaren sempre Villalonga i els seus personatges literaris, el novel·lista mallorquí no deixà de visitar altres localitzacions més disperses, com el Teatre de l'Athelier, prop de Montmartre i de la Pigalle, un punt clau per conèixer les perversitats de la nit parisenca.
Els diàlegs dels protagonistes de Viatge a París, Minos i Amaranta; els de la celebrada Bearn, Toni i Maria Antònia; anècdotes recollides a Falses memòries; escenes de Las ruinas de Palmira i extrets de la narració de L'àngel rebe, entre molts d'altres testimonis escrits, serviren per acabar de comprendre la connexió entre l'experiència vital parisenca de Villalonga i la seva obra. Els mallorquins en tingueren un exemple molt clar a l'hotel du Louvre. Convidats per la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga i pel departament de Cultura del Consell de Mallorca, promotors del viatge, el grup pogué gaudir d'un berenar en un dels luxosos salons del cèntric edifici, on Villalonga s'hostatjà en el seu segon viatge a la capital gal·la.
Les explicacions que Martínez oferí al grup durant tota la jornada en la qual visitaren els llocs esmentats, feren que en acabar aquella, i per tant el viatge, els participants es mostrassin encantats amb la visita. Una ruta «molt encertada», assenyalava Joan Llabrés, d'Inca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.