TW
0

La investigadora, assagista i crítica catalana Carme Arnau va oferir ahir dues conferències, una a la UIB i l'altra a la Fundació Sa Nostra, sobre Víctor Català i la seva obra més universal, Solitud, de la qual enguany se celebren els 100 anys de la publicació.

Segons explicà ahir l'estudiosa, la seva atracció per Víctor Català -que és el pseudònim utilitzat per Caterina Albert- i per Mercè Rodoreda, resideix «en la capacitat de saber crear personatges molt vius i versemblants». Paral·lelament, Arnau es considera una «admiradora» dels «poemes en prosa» que són per ella obres com Bearn, Solitud o La plaça del Diamant, que destaquen per ser «treballs molt elevats quant al llenguatge».

Arnau, que és una gran coneixedora de la vida i l'obra de Mercè Rodoreda, comentà que en la seva opinió hi ha semblances entre les dones que dibuixen Català i aquesta darrera «perquè en els dos casos els personatges femenins estan condicionats per un esquema social tancat» del qual els costa molt desfer-se. «Víctor Català és com una careta que es posa Caterina Albert per poder escriure lliurement i també per preservar la seva identitat i la seva soledat com a creadora», explicà Arnau.

Abans d'utilitzar el pseudònim, Caterina Albert havia publicat amb el seu nom un llibre, anomenat La Infanticida, el tema del qual suposà un autèntic escàndol per la societat del moment, que va provocar que l'escriptora es refugiàs per sempre més en un nom masculí, el de Víctor Català.

Solitud és una de les primeres novel·les d'Albert i va ser publicada per fascicles a la revista Joventud des del mes de març del 1904 fins l'abril de l'any següent, tot i que el capítol final està datat el febrer del 1905. L'obra se centra en el trasbals interior d'una dona, insatisfeta totalment pel seu marit, que ha de tenir cura d'una ermita en una muntanya solitària i esquerpa. Finalment la pròpia realització li suposa assumir la solitud.

Arnau comentà que Albert va seguir les tesis modernistes, fet pel qual a més de preservar la solitud, sempre va tractar temes universals com el mal o la recerca del sentit últim de la vida.