El petit arxipèlag de les Medes, a l'altura de l'Estartit, en la costa catalana, pertany al gran conjunt hispànic d'illots o illes menors que ocupen racons de ribera o estrets de mar, com en el cas de les Columbretes, Tabarca, Alboran, les Cies, les Chafarinas, etc. En aquesta data, concretament, era enllestit el far de la Meda Gran i així ho pregona encara un rètol: «Reinando Doña Isabel II. Año 1866».
Forma el conjunt el niell del Medallot, també anomenat la Sabata, que s'aixeca devers vint-i-cinc metres sobre l'aigua; l'illa Gran o Meda Grossa, de divuit hectàrees; la Meda Petita, que s'apropa a les tres hectàrees de terreny; i el Cavall Bernat o Carall Bernat, un obelisc deforme que té el cim a setanta-dos metres sobre el nivell de la mar. Aquestes curiositats naturals constitueixen una font d'entreteniment per a excursionistes marítims i, ja des d'antic, els navegants procedents de la Mediterrània oriental hi posaren el peu i, més encara, en el cas que els naturals de la costa continental mostrassin actituds dubtoses o forta hostilitat.
Una visita per l'accidentat terreny de la Meda Grossa ens permetrà de veure els seus punts més singulars: el cap del Guix, la Coetera, la penya de la Bleda, l'escull de la Pedra de Déu, la cova del Dimoni, els tres clotets de la Pota del Llop, la penya de la Cova del Sant, la punta de la Galera, la Vaca, el racó Sota Cal Governador, la cova de la Reina i el racó de l'Infern. Com podem observar, són topònims amarats de fantasia, origen de llegendes locals... Ens explica un autor que «a la cara de l'illa orientada de xaloc a mestral, que és la més arrecerada i àdhuc amb alguna platgeta, hi trobam el racó del Moro, la concavitat de Sota el Cementiri», puix hi han estat descobertes restes humanes, probables enterraments d'època romana. El petit port de la Basseta, amb el seu desembarcador, és l'accés dels visitants. Voltar amb barca la Meda Gran suposa fer un perímetre de 2'8 quilòmetres, és a dir, prou distància per a navegar entre niells i esculls que també tenen nom, com el Furió i el Frare Fuster. No és rar que l'illa exalti la imaginació del curiós i que hom la faci remuntar a les històries de Juli Verne, com aquella del far de la fi del món, ja que colombra als 75 metres d'altura la torre del primer far o farola i les dues cases bessones que foren habitatge dels farolers, quan encara no funcionava una volta de llum amb energia solar, com s'esdevé en l'actualitat. Hi ha també, entre rocs i penyals, clapes de matolls i pedregars, restes de construccions militars del segles XVIII i XIX, emplaçament d'antigues bateries o fonaments d'improvisades casernes, que ens recorden aquells fets èpics de la guerra del Francès i de les guerres carlistes. Sembla que fins l'any 1890 hi hagué allà una petita guarnició.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.