Durant el regnat d'Abd-el-Rahman II, dues al·lotes de Còrdova eren acusades d'haver abandonat la fe dels seus pares, l'Islam, i d'haver abraçat, llavors, el cristianisme. Tancades a la presó, foren aconsellades i animades per un clergue que després formaria part del santoral, el pare Eulogi. Estaven elles entre els mots d'aquest, que les exhortava a acceptar el martiri, en cas necessari, i un ulema o jutge alcorànic, que feia grans esforços verbals per a retornar-les a les doctrines del Profeta. Flora digué, aleshores, al jutge, segons conta Croisset: «Jo sóc aquella a la qual manares castigar per haver professat la fe de Crist essent filla de pare moro, per a veure si en renegaria. Fins aquí he anat amagada i fugitiva. Però ara ja no tenc por...».
Prengué aleshores la paraula Maria, la companya de Flora, per tal d'exposar semblants raons: «Jo som germana d'un d'aquells al·lots als quals llevares la vida per la mateixa causa i amb el mateix coratge que ells et demostraren, jo també m'haig de reafirmar en la meva causa, que és la de Jesucrist».
Un germà de Flora, que tenia una certa influència social i política, demanà encara als tribunals que volguessin examinar separadament aquell dramàtic afer. Ho feren al llarg de deu dies amb una audiència secreta. El jutge demanà: «Coneixes el teu germà?». I ella, respongué afirmativament. Seguí el jutge: «Essent així, i ell fidel a l'Islam, per què has d'esser tu cristiana?». També tengué ella resposta immediata: «Has de saber que ja a l'edat de vuit anys vaig esser il·luminada per Déu, Nostre Senyor, i vaig escollir abraçar la fe de Crist, i ara estic determinada a perseverar-hi fins a la mort...». El jutge li agafà la paraula. Enfurismat, amb cara irada i paraules descompostes, manà que les dues donzelles fossin novament portades al seu calabós. Les sentenciaren a mort. A les tres del capvespre de tal dia com avui, les tragueren de la presó i les feren sortir de la ciutat. En els afores, el botxí, destral a la mà, esperava. La primera a morir fou Flora i els seus cadàvers foren abandonats en aquell indret la resta del dia. L'endemà foren llançats a les aigües del Guadalquivir. Els cristians, és a dir, la població mossàrab de Còrdova, trobaren els dos caps i els dipositaren a l'església de Sant Aciscle i més tard passaren, amb altres relíquies, a la de Sant Pere. Creient haver escalivat els seus súbdits cristians, que no tornassin a convertir a la seva fe els musulmans ni els seus fills, Abd-el-Rahman, manà que fossin posats lliures, al carrer, «tots els servidors de la Creu» que gemegaven empresonats i que eren molts, entre els quals sant Eulogi, autor en aquells dies d'un tractat que porta per títol: Avís o document dels màrtirs. Aquest alliberament de presoners tingué lloc al cap de cinc dies de la mort de les dues donzelles.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.