Una exposició testimonia l'evolució del retrat en la història de la fotografia

La Fundació Juan March reuneix 66 imatges de la col·lecció Ordóñez-Falcón

TW
0

P.G.Palma.
Rostres i màscares, Fotografies de la Col·lecció Ordóñez-Falcón és el títol de la nova exposició que el Museu d'Art Espanyol Contemporani, Fundació Juan March de Palma, acollirà a les seves sales a partir del pròxim 29 de novembre.

La mostra, que romandrà al centre fins el 18 de febrer, està integrada per 66 fotografies de 42 artistes i quatre obres d'autor desconegut provinents totes del fons de la Fundació Centre Ordóñez-Falcón.

A partir d'una acurada selecció d'imatges, Rostres i màscares pretén traçar un recorregut històric internacional per les distintes formes de representació fotogràfica del rostre humà al llarg del temps.

Des de daguerrotips de mitjan segle XIX fins a imatges pertanyents a autors contemporanis, com Thomas Ruff o Alberto García-Alix, permetran constatar a Palma l'evolució experimentada pel gènere del retrat en la història de la fotagrafia a mesura que aquest camp començà a experimentar i incorporar noves tècniques, i els seus professionals abandonaren els estudis per capturar la realitat d'arreu del món.

Així, la mostra s'enceta amb diversos daguerrotips, que mostren una sèrie d'instantànies aconseguides a partir de llargs temps d'exposició. Els protagonistes d'aquestes primeres imatges, molt influenciades per la pintura, eren sobretot personatges de l'alta societat, que posaven als estudis dels fotògrafs com els prestigiosos Southworth & Hwes i Nadar.

A mesura que la història de la fotografia evoluciona, el gènere del retrat s'adapta a les noves tècniques a les idees. Els fotogràfs comencen a sortir dels seus estudis, viatgen i prenen imatges protagonitzades per tot tipus de persones en les més diverses situacions, però cada professional ho fa amb un estil diferent. Així comencen a mostrar-se retrats de fotògrafs que es dediquen a la moda, com fou el cas del baró Adolphe de Meyer i d'Irving Penn; d'artistes preocupats per la tècnica, com Rudolf Koppitz i André Kertész; de fotògrafs documentals, com Dorothea Lange i Walker Evans; d'altres professionals adscrits a moviments artístics determinats, com Dora Maar, seguidora de l'estètica del surrealisme, i el constructivista Alexander Rodtchenko; i, finalment, d'artistes contemporanis com els esmentats Thomas Ruff i Alberto García Alix.