Ja és sabut que a Catalunya, Barcelona tingué la forma de municipi més avançada del seu temps. El poder municipal estava en mans d'un petit consell de prohoms o consellers, elegits per un gran Consell, que s'anomenà Consell de Cent, i pels jurats elegits entre l'alta burgesia, comercials i gremis artesans. En resum, la forma més democràtica de govern fins aleshores vista, tota una lliçó per a la història i un precedent del caràcter català de sempre, obert a innovacions socials i fidel, alhora, a les institucions pròpies. Jaume el Conqueridor es dirigia, doncs, a tal organisme amb aquests mots:
«Que tohom ho sàpiga. Nos, Jaume, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, de Mallorca i de València, Comte de Barcelona i d'Urgell i Senyor de Montpeller, volent donar la provisió deguda sobre el règim de la ciutat de Barcelona i de reformar de bo en millor l'estat de l'esmentada urbs, atorgam a vosaltres, tots els prohoms de Barcelona, i a la vostra universitat, que a partir de la festa de Sant Andreu propera fins als següents deu anys sencers tingueu i us sia lícit tenir cinc prohoms de la vostra ciutat, els que vulgueu elegir, com els consellers dels nostres veguer i batle de Barcelona, els quals, en presència d'aquests, veguer i batle, o d'un d'ells, juren que guardaran en secret el que es digui entre d'ells i que aconsellaran bé i legalment el veguer i el batle amb fidelitat a Nos i als nostres i per útil servei de la ciutat sempre i tantes vegades com siguin demanats per a tal cosa pels esmentats veguer i batle..., i que hagin d'esser manades per a utilitat pública, i aquests mateixos cinc consellers, en esser elegits i en haver jurat, facin elecció, juntament amb els nostres veguer i batle amb un d'ells, de cent prohoms de la ciutat, els quals juren en poder dels mateixos consellers que guardaran el secret i ajudaran el veguer i batle i els esmentats consellers i que es reuniran amb els consellers i aniran al seu conseller sempre i cada vegada que li ho demanin aquests mateixos consellers. I aquells cinc consellers vénen obligats a conservar aquest càrrec durant un any, i en el termini de l'any, a saber, en la dita festa de Sant Andreu, els cent prohoms jurats o els que hi hagués d'aquests, sien obligats a elegir dotze prohoms d'aquests mateixos cent...»
L'edifici del Consell de Cent es troba vora la plaça de Sant Jaume i forma part de l'Ajuntament. Ben conservat, aquest palauet gòtic, amb el seu portal de mig punt i amplíssimes dovelles, no pot esser més evocatiu. Sobre la porta, entre motlures i escuts, un àngel custodi coronat. Un finestral gòtic, de tres fulles envidrades de color i mitja dotzena de rosetes, completa el bell conjunt de la façana. Una altra finestra rebaixada a la planta baixa i un llarguíssim banc de pedra i alhora rampeu per a pujar els cavalls ens porten igualment als segles XIII i XIV.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.