El "Llibre dels fets", la conquesta de les Illes

El Lllibre dels fets és una narració dels esdeveniments més importants durant el regnat de Jaume I, amb unes intencions clares de propaganda de la institució reial. És una crònica que inclou alguns antecedents del rei, fins i tot el seu engendrament (1207), i acaba amb la seva mort (1276). Inclou episodis bèl·lics i d'estratègia política, com les gestes de l'expansió territorial, la repressió de les revoltes internes, la diplomàcia internacional o la participació en el Concili de Lió. Tanmateix, el relat també s'atura en temes com la problemàtica dels vincles familiars i nobiliaris, i en altres passatges força personals del rei. Per tant, es pot considerar en gran manera una obra autobiogràfica. A més, és la primera de la sèrie de cròniques catalanes, completada per Ramon Muntaner, Bernat Desclot i Pere el Cerimoniós.

-Doctor Ensenyat, per quins motius pensau que necessitam avui una nova edició deLlibre dels fets?
-ELlibre dels fets és un relat indispensable per a la configuració de la nostra societat, i és una font historiogràfica totalment vigent i insubstituïble. A més, és un dels textos medievals que més celebritat han conegut i representa una font d'estudi lingüístic i cultural bàsics. Aquesta nova edició hauria de contribuir a la divulgació i a la difusió l'obra literària, dels fets que relata i també del personatge central, el rei Jaume I.

-Precisament, s'ha parlat molt del tema de l'autoria del llibre. Si més no, és sorprenent que un rei medieval es dediqui a escriure.
-Bé, tot i que és el rei en persona qui signa l'obra, els estudiosos s'avenen que fou una redacció amb col·laboradors, però a partir de la narració oral, el dictat, i la supervisió del rei, sovint en tertúlies i en converses. Durant molts d'anys, es va mantenir la teoria que el llibre fou escrit a partir de dos moments concrets: l'any 1244 i el 1274. Actualment, guanya força la teoria de la redacció continuada, degudament contrastada des del punt de vista documental. En tota l'Europa medieval només hi ha un altre cas de rei escriptor, el de Pere el Cerimoniós.

-A qui anava dirigit el text en el seu moment? I com ha estat la seva divulgació al llarg de la història?
-El fet que fos escrit originàriament en català, ja significa alguna cosa. Segurament la intenció del monarca era la seva màxima difusió. Tot i així, és natural pensar que no va sortir de l'elit de la cort, nobles i clergues. D'altra banda, no podem obviar que hi ha una declarada finalitat de divulgació oral: «És per tal que sàpien aquells que oiran aquest llibre...». Quant als manuscrits, l'original resta perdut i la còpia més antiga és del 1343. Prest també se'n feren traduccions al llatí, per aconseguir més transcendència. Tanmateix, foren els moviments romàntic i nacionalista del segle XIX els impulsors d'una lectura més generalitzada.

-I doncs, quina pot ser la transcendència avui de la figura de Jaume I?
-El personatge del rei en Jaume s'ha anat consolidant com una figura mítica, amb l'ajuda segurament de relats populars o de representacions teatrals. Hem de tenir present que eLlibre dels fets era la font habitual d'informació històrica del sermó de la conquesta, pronunciat dins la jornada de la Festa de l'Estendard, cada 31 de desembre. En tot cas, la història relatada és una fita dins la configuració del nostre present i el llibre pot servir de referent amb vista a les celebracions dels 800 anys dels fets. Per a l'any 2008, el vuitè centenari del naixement de Jaume I, s'ha començat a prepara una edició especial del Congrés d'Història de la Corona d'Aragó.

-En l'anàlisi que realitzau en la introducció, hi explicau que un dels recursos literaris del text és l'ús d'occitanismes. Us referiu a la poesia trobadoresca?
-Sí, efectivament. La poesia trobadoresca, d'Occitània, gaudia de prestigi, era eminentment oral, i prest es popularitzava. Eren com uns glosats de gestes o de temàtica amorosa. En eLlibre dels fets, n'hi apareixen de manera prosificada. És a dir, que la poesia és transformada en prosa: se n'eliminen rimes, es trenquen ritmes, etc.

-Estam davant, doncs, d'un rei poeta o amb pretensions de ser-ho?
-No tan sols poeta, sinó que el rei inserí en el text dades de caire íntim, que només ell podia conèixer, i altres aspectes de caire religiós i espiritual. De fet, Jaume I tingué sempre present la seva categoria de rei cristià.

-Què ofereix aquesta edició?
-La nostra edició ofereix el relat en un català modernitzat, més que res per accentuar-ne el caràcter divulgatiu i per facilitar la seva comprensió i gaudi. S'ha d'entendre que llegir l'original, en el seu català medieval, és complex. A banda d'això, hi adjuntam una bibliografia de referència i un petit esquema cronològic del rei conqueridor.

-Després de tantes anàlisis literàries i històriques, queda res per dir deLlibre dels fets?
-La lectura que se n'ha fet sovint és una lectura condicionada, o per la recerca d'un missatge polític o per l'entrebancament de la cultura catalana provocat pel franquisme. Per tot plegat, fins a final del segle XX no se n'ha fet una interpretació a fons. És una paradoxa que ara, quan tenim més informació que mai de la conquesta catalana, sigui també el moment de més manipulació intencionada d'aquella realitat.