Auriga de Delfos (1860)

Miquel Ferrà i Martorell19/11/05 0:00

Les excavacions dutes a bon terme per l'Escola Francesa d'Atenes permetien recobrar en els temples, teatre i estadi de Delphoi o Delphi, Delfos entre nosaltres, ciutat de l'antiga Grècia, a la Fòcida, sobre el vessant SO del Parnàs, allà on Apol·lo tenia un santuari i una sibil·la, com la nostra sibil·la nadalenca, emetia els seus oracles, els tresors arquelògics més valuosos. I entre aquests tresors el famós auriga, un bronze de començaments del segle V abans de Crist. Es tracta d'una estàtua de mida natural que fou oferida a un d'aquells temples amb la quadriga de la qual formava part. La cinematografia, a pel·lícules com les dues versions clàssiques de Ben-Hur ens ha mostrat amb gran realisme com era aquell arriscat i espectacular esport. Aquelles curses hípiques que aixecaven tants grans entusiasmes en el circ romà.

Crec que l'efemèride d'aquella troballa és molt significativa si la podem convertir en un símbol nostre. Mai com ara, les curses de trotons, no havien tengut tant d'èxit i actualitat aquí, a Mallorca, gràcies a l'especial protecció del Consell Unsular per a mantenir i millorar el nostre cavall de cursa. No seria mala cosa establir en alguna de tals competicions un trofeu que representàs l'auriga de Delfos o, tot simplement, un auriga, com aquells que devien dirigir els seus cavalls al trot per la calçada que des de Pol·lentia a Palma passava per Sinium. En eCorpus Inscriptionum Latinarum, se'ns explica com era aquell «auriga hispànic»: «C. Apoleius Diocles, auriga del bàndol roig, hispanolusità de naixença, de quaranta-dos anys, set mesos i vint-i-tres dies, començà a disputar curses en la facció blanca, essent cònsols Acili Aviola i Corneli Pansa; la seva primera victòria la va obtenir corrent pel bàndol blanc, essent cònsols M. Acili Glabrió i C. Belici Torquat. Començà a córrer per la facció verda essent cònsols per segona vegada Torquat Asprenes i Anni Libó. Va vèncer per primera vegada, corrent en el bàndol roig, durant el consolat de Lenes Poncià i Antoni Rufí. En resum: va conduir quadrigues durant vint-i-quatre anys, corrent 4.255 vegades, i resultà vencedor en 1.462 i 110 d'elles en curses honorífiques en el començament de la festa; va vèncer en curses d'un sol carro per cada un dels quatre bàndols 1.064 vegades, d'aquestes noranta-sis vegades en certàmens en els quals es disputaven premis en doblers; aquestes darreres es distribuïen així: Trenta-dues victòries en les quals el premi era de 30.000 sestercis, tres d'elles amb carros estirats per sis cavalls; vint-i-nou victòries en les quals el premi era de 50.000 sestercis, una d'elles amb carro estirat per set cavalls; tres victòries en premis de 60.000 sestercis».