La Fundació i Sa Nostra signen un conveni per l'exposició sobre Cela

Mostrarà el llegat fundacional i la tasca literària del Nobel a l'Estat

R.C.Palma18/11/05 0:00

Marina Castaño, presidenta de la Fundació Camilo José Cela, i Andreu Ramis, director gerent de la Fundació Sa Nostra, van signar ahir un conveni de col·laboració a Iria Flavia, seu de la primera, per «produir i organitzar l'any 2006 una exposició itinerant, que es veurà a Palma, i que mostrarà el llegat fundacional i la tasca literària de Cela arreu d'Espanya».

Camilo José Cela, fabulador: entre la memòria i la mirada, reunirà més d'un centenar d'elements del llegat fundacional de l'escriptor, segons un comunicat enviat després de la signatura del conveni. La mostra s'inaugurarà a Vigo el pròxim 4 de maig.

Sa Nostra acollirà, a finals del febrer que ve, la recreació de l'univers personal i literari de l'escriptor. Tot això, segons explicaren fonts de Sa Nostra, amb els fons de la Fundació Camilo José Cela d'Iria Flavia.

La relació d'aquesta entitat amb Mallorca és estreta ja que el Govern; el president de Sa Nostra, Llorenç Huguet; i Pere A. Serra, president del Grup Serra, en són patrons. Cal recordar que Cela visqué a l'Illa els anys 50 i 60 i fundà la revista Papeles de Son Armadans.

L'objectiu de l'exposició és «oferir una mirada completa sobre la figura de l'escriptor i proporcionar les claus per comprendre qui va ser i com es va formar la seva trajectòria, però també qui va ser l'home, el promotor cultural, l'acadèmic i el polemista».

El muntatge de l'exposició s'estructurarà en cinc àmbits que s'han titulat: «Es va acabar el divagar» (1916-1942); «No perdem la perspectiva» (1943-1953); «A la llum de Mallorca» (1954-1972); «Ofici de tenebres a Mallorca» (1973-1989) i «Culminació d'una trajectòria» (1990-2002). Les ciutats on escriví i visqué, com Palma; la recreació dels ambients dels seus despatxos o espais de feina; manuscrits; fotos o llibres, entre altres materials, formaran part d'«aquest recorregut cronològic i temàtic per les etapes vitals i literàries» de l'escriptor i Nobel gallec.