Era enllestida la redacció del projecte constitucional que havia de permetre que Espanya esdevingués una federació d'estats. Ara, al cap de cent trenta-dos anys es tornen a sentir les mateixes campanes i les mateixes veus de les posicions més reaccionàries. Encara no és prou madura la poma? Els temps que ens ha tocat viure ho diran. Però parlem d'aquells textos, dels quals n'eren punts més importants els articles següents:
«Article primer: Componen la Nació espanyola els Estats d'Andalusia Alta, Andalusia Baixa, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Castella La Nova, Castella la Vella, Catalunya, Cuba, Extremadura, Galícia, Múrcia, Navarra, Puero Rico, València i Regions Basques.
Els estats podran conservar les actuals províncies o modificar-les, segons les seves necessitats territorials.
Article segon: Les Illes Filipines, de Fernando Poo, Annobon, Corisco, i els establiments d'Àfrica, componen territoris que a mesura dels seus progressos, seran promoguts a Estats pels Poders públics.
Article Trenta-Nou: La forma de govern de la Nació espanyola és la República federal.
Article Quaranta: En l'organització política de la Nació espanyola tot el que és individual és de la pura competència de l'individu, tot el que és municipal pertany al municipi, tot el que és regional pertany a l'Estat, i tot el que és nacional a la federació.
Article 41: Tots els poders són electius, amovibles i responsables.
Article Quaranta-dos: la sobrirania resideix en tots els ciutadans, i s'exerceix en representació seva pels organismes polítics de la República constituïda mitjançant el sufragi universal.
Article Quaranta-tres: Aquests organismes són el Municipi, l'Estat regional, l'Estat federal o nació.
La sobirania de cada organisme reconeix per limitacions els drets de la personalitat humana. A més d'això el municipi reconeix els drets de l'Estat, l'Estat els drets de la Federació.
Article Quaranta-cinc: El Poder de la Federació es divideix en Poder legislatiu, Poder executiu, Poder judicial i Poder de relació entre aquests Poders.
Article Quaranta-sis: El Poder legislatiu serà exercit exclusivament per les Corts.
Article Quaranta-set: El Poder executiu serà exercit pels ministres.
Article Quaranta-vuit: El Poder judicial serà exercit per jurats i jutges, el qual nomenament no dependrà ja mai dels altres Poders públics.
Article Quaranta-nou: El Poder de relació serà exercit pel President de la República».
L'ànima d'aquells textos era el català Pi i Margall, que el novembre del 1872 ja n'havia fet un esborrany, escrit en el qual no oblidava en la seva redacció els punts que havien estat marcats l'octubre de 1868 per part de la Junta Superior Revolucionària: Sufragi universal; Llibertat de cultes; Llibertat d'ensenyament; Llibertat de reunió i associació pacífiques; Llibertat d'impremta sense legislació especial; Descentralització administrativa; Judici per jurats en matèria criminal; Unitat de furs en totes les branques d'administració de justícia i inamobilitat judicial.
La Constitució federalista no arribà mai a aprovar-se.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.