Safe: Design take on risc és el títol de l'exposició que s'acaba d'inaugurar en el Museu d'Art Modern MoMa de Nova York. Aquest safe es podria traduir per segur. «El disseny assumeix el risc», diria la resta de la frase. Però l'arquitecta mallorquina Patrícia Juncosa, que ha comissariat l'exposició juntament amb la italiana Paola Antonelli, comenta que «safe i security no tenen el mateix sentit». En el segon cas, «t'intentes protegir d'una amenaça molt més específica. Safe és molt més abstracte», apunta. Precisament, les comissàries s'han decantat per aquest terme perquè els permet explicar «com el disseny s'enfronta al risc; no només físic o psicològic sinó també al risc que assumeix l'art en general. A vegades, els millors resultats s'obtenen treballant sota pressió», afegeix Juncosa.
Safe, la primera gran exposició de disseny que presenta el MoMa d'ençà que es va reobrir el novembre del 2004, cobreix una àmplia gamma de respostes davant situacions de riscs. Les comissàries varen seleccionar tres-cents objectes i prototips contemporanis procedents d'arreu del món d'una llista inicial de vuit-cents. Hi ha des de dissenys adreçats a protegir el cos i la ment de tota mena de circumstàncies perilloses o estressants; passant per aquells als quals es pot recórrer en cas d'emergència; fins a altres que simplement ajuden a estar informats, això sense deixar de banda els que proporcionen un estat de confort i de seguretat.
La idea és «oferir una visió positiva del risc», assenyala Juncosa. Aquest no era el concepte primigeni sobre el qual treballava la comissària Antonelli. Originàriament, l'exposició es titulava Emergency i se centrava bàsicament en equipaments i instal·lacions dissenyats per respondre en casos d'emergència, ja siguin atacs terroristes o catàstrofes mediambientals. Els atemptats de l'11-S varen obligar a ampliar el concepte inicial.
Encara que el catàleg es divideix en sis seccions diferenciades, els objectes es presenten barrejats en l'exposició. Armadura, entesa com a barrera física que ens protegeix d'amenaces físiques, tan les visibles com les invisibles, inclou des de filtres per a bacteris a condons. En la secció Amor, destaca un prototip dissenyat en el 2002 per Ralp Borland's, Suite for Subversion, fet de niló reforçat amb PVC que protegeix els manifestants de possibles càrregues policíaques. El vestit té un petit altaveu, ubicat just damunt el pit, que amplifica el batec del cor. «Aquest disseny fa servir la fragilitat com a barrera», apunta Juncosa. La comissària també destaca el mocador dissenyat per la israeliana Gayla Rosenfeld que permet a la dona musulmana realitzar esport i, al mateix temps, protegir la seva identitat religiosa. Propietat arreplega estris diversos per defensar dels lladres des de la casa a la borsa, com és el cas de Guardian Angel Hangbag (2002). Aquest maletí dissenyat pels holandesos Carolien Vlieger i Hein van Dam dibuixa en una de les cares i en relleu la forma d'un ganivet. Dins d'aquesta categoria, Juncosa comenta l'acollida de la sèrie Sweet Dreams Security, de l'alemany Matthias Megyeri. El dissenyador converteix les barreres de seguretat en obres d'art: les cadenes del port adquireixen les formes de cor i les estrelles substitueixen les punxes del filferro, per citar alguns exemples. De cada dia intenta reflexionar sobre els diferents perills i inquietuds als quals s'enfronten diàriament els ciutadans del món. Aquí hi ha des d'estris per depurar l'aigua a cobertures per protegir el telèfon. Emergency inclou una màscara de gas dissenyada a Jerusalem que permet a les mares abraçar els seus infants. Juncosa comenta que la informació també dóna seguretat. Per això, Safe dedica una part aConeixement.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.