Miquel Ferrà i Martorell12/11/05 0:00
TW
0

Manà l'emperador Carles V posar setge a la ciutat d'Alger. L'expedició imperial tendria una durada d'octubre a desembre d'aquell any i, en aquestes dates, féu col·locar tropes i bateries contra els baluards de l'urbs sòlidament emmurallada. El monarca estava convençut que encara que hi hagués molts defensors dintre de la població, no seria possible que poguessin oposar resistència a les combinades operacions entre l'artilleria de les naus i el foc de la gent de terra. No esperava tenir més adversaris que els moros. Però eren els dies de les primeres setmanes de novembre i encara que l'exèrcit hagués pres amb eficàcia les seves posicions, no es comptava amb una furiosa tempesta de vent que es desfermà de sobte. I la tempesta s'acompanyà, després, de pluja i de calabruix. Llavors, diuen els cronistes, que es va fer una fosca espantosa. I que el mal temps va desfer les tendes dels imperials, que sense abric i posats en terreny baix i fangós, no es podien moure sense enfonsar-se, ni quasi mantenir-se dempeus, sin no era que trobaven suport en les seves llances clavades en la terra. Així passaren un dia i una nit. No va desaprofitar Hacén Agà moments tan favorables i, sortint per la porta de Bab-el-Oued amb gent descansada i ben nodrida, atacà amb força i va desfer en poc temps unes companyies d'italians, espantats i morts de fred. Acudí en ajut dels italians el general Fernando de Gonzaga i es visqueren durs combats en aquella zona que semblava feta d'aiguamolls a causa del petit riu que, amb el diluvi, havia sortit de mare. Diu el cronista que en aquella lluita tots els avantatges estaven de part dels algerians i el contrari s'esdevenia per als cristians, cansats i mig morts de fam, que fins i tot tenien els mosquets inutilitzats a causa de la pluja. L'emperador, a cavall, amb l'espasa nua, amarat d'aigua, animava les seves tropes. A la fi, per a donar una mica de treva al malson, aconseguiren que els moros es replegassin per a fer-se forts a la torre llevanera, i aleshores l'emperador va veure que havia perdut alguns centenars dels seus combatents, entre els quals un bon nombre de cavallers de l'orde de Malta.

Fins aquí la narració. En un mapa d'Alger del segle XVIII, podem observar com devia esser la situació de la lluita en aquella dramàtica jornada. Podem veure, a la zona que comentam, les muralles de la part nord amb les cinc torres, tres per a defensa del llenç, una que és porta del recinte defensiu i que comunica mitjançant un pont llevadís per damunt del torrent amb una altra torre exterior. Es tracta de Bab-el-Oued, és a dir, la porta del Riu. Passats els anys, quan Alger caigué en mans dels francesos, molts emigrants balears passaren a residir en aquella ciutat. Sia pel motiu que sia, dins la nostra llengua col·loquial ens ha restat una paraula: «Babelet» o «Babaluet», que significa persona de «poc enteniment» i que no és aventurat creure que procedeix de la gent d'aquell barri, aljama de jueus pobres. Tanmateix no és aquest l'únic significat de la paraula a les Illes, ja que a Calvià, un «babaluet» és algú que va malvestit, que no té cura del seu aspecte, que no fa cas de la seva aparença. Tampoc, geogràficament, no és «babaluet» paraula aïllada. Alguns calls d'altres ciutats de Tunísia i del Marroc són també anomenats així, i anau a saber el perquè de la significació del mot dins el lèxic tradicional mallorquí.