Neix a Amitern, un poblet de la Sabina, fill de pares amb possibles, puix que eren propietaris d'una casa a Roma, Salusti Crisp, que seria famós com a polític però també com a historiador. De fet és un dels pares de la historiografia romana. Va esser magistrat, tribú i amic personal del Cèsar.
Si va tenir poca sort en les seves missions de caire bèl·lic, pogué en canvi fer-se una important fortuna personal que li va permetre de comprar una luxosa vil·la als afores de la capital i dedicar-se a la jardineria (Horti Sal·lustiani) i al conreu de la literatura i la història. Ell mateix contava, a manera de memòries:
«Jo, essent encara molt jove, em vaig deixar dur, com la majoria, per la meva afecció a la política, i allà em succeïren innombrables desventures; doncs en lloc de l'honor, del desinterès, del mèrit, regnaven la gosadia, el suborn i la cobdícia. Encara, la meva ànima, no feta a tals pràctiques, sentia rebuig vers aquests vicis, però tanmateix, la meva feble jovenesa corrompuda per l'ambició, restava presa en tan viciós ambient. I malgrat els meus intents de separar-me dels perversos costums dels altres, em veia turmentat per la mateixa passió d'aconseguir honors i m'exposava com els altres als atacs de la maledicència i l'enveja. Per tant, quan, després de molta dissort i perill, el meu esperit trobà la pau i vaig decidir passar la meva vida lluny de la política, no fou el meu propòsit malgastar tan preciat assossec en la peresa i l'oci, ni tampoc consagrar la meva activitat a conrear la terra o a caçar, treballs, al cap i a la fi, servils, sinó que, retornant al desig i a la tendència, de la qual m'havia desviat una ambició malsana, em vaig proposar referir els fets del poble romà, prenent, separadament, aquells que em semblassin més dignes de memòria».
Fins aquí la seva confessió. No manquen comentaristes en el sentit de dir si no era un hipòcrita aquell que, havent trobat les seves riqueses en les influències polítiques, pretenia moralitzar els altres.
El que sí és veritat que es dedicà en cos i ànima a l'escriptura, a la història, que no anava mancada en les seves observacions, d'un segell filosòfic.
Volia explicar les causes, les conseqüències i la relació amb l'esperit comunal i la lògica més planera, dels fets narrats, encara que ben sovint apareixen opinions i apreciacions molt trivials i retòriques, però molt pròpies en el conjunt de la literatura llatina.
Moriria als cinquanta anys d'edat, al final d'una vida relativament breu si tenim en compte que fou ben moguda i dinàmica.
Conegué de prop la corrupció però també l'experiència que, transmesa a un document històric, el fa de fonda utilitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.