Un simposi analitza l'obra de l'escriptor felanitxer Miquel Bauçà

«Poesia és el discurs» combina xerrades amb taules rodones i recitals

JOAN CASTELLSPalma04/11/05 0:00

La Universitat de les Illes Balears, el Pen Català i l'AELC, amb la col·laboració de Sa Nostra i el Consell de Mallorca, inicià ahir dues jornades dedicades a l'obra de l'escriptor Miquel Bauçà (Felanitx, 1941 - Barcelona, 2005) sota el títol de Poesia és el discurs. Les activitats, que es desenvolupen al matí al Centre de Cultura Sa Nostra i l'horabaixa a la sala d'actes de l'edifici de la UIB a Sa Riera, combinen conferències amb taules rodones i recitals poètics.

Ahir horabaixa, Xavier Folch, l'editor de Bauçà des d'Empúries i al capdavant de l'Institut Ramon Llull (IRL), participà en una taula rodona amb Antònia Arbona, Josep Maria Fonolleres, Manel Guerrero i Àngel Terron.

Folch destacà en la seva intervenció com l'entrada de Bauçà al món literari fou «esclatant, de cavall sicilià, amb un llibre editat als 22 anys». Segons l'editor, això marcà «d'una forma que pocs autors han fet i que tal vegada tan sols els mallorquins Rosselló-Pòrcel i Blai Bonet havien fet abans».

De Bonet, Folch considerà que «Bauçà aconseguí amb El Mar una llengua que feia que la seva literatura fos possible, personalíssima i que es mereix un capítol per a ell sol en la història de la literatura catalana». Folch va destacar també l'aportació a la prosa a partir de 1985 amb Carrer Marsala, que el va fer guanyar el premi Ciutat de Barcelona. «En llibres com aquest, Bauçà mostra com veu la societat i el món, com a enemics, a la vegada que fa de la seva literatura un vertader exercici de concentració».

L'editor va explicar a més a més que a partir de l'obra El Canvi, els seus llibres són «més lluminosos, descobreix en els somnis la millor cosa que hi ha la vida». Xavier Folch recordà que «Bauçà vivia com un eremita de l'Eixample, retirat, com un escriptor que volia desaparèixer».

Folch explicà que la Fira de Frankfurt «ha encarregat a l'IRL la presència catalana. Estam oberts a la participació i garantim la presència de la cultura que es fa a tots els territoris de parla catalana. Estam oberts a la participació d'altres institucions, seria raonable posar-nos d'acord, però encara queda molt temps i no hem parlat amb ningú».