El naixement ahir de la primogènita dels prínceps d'Astúries posa d'actualitat el debat sobre la conveniència de reformar la Constitució. Aquesta reforma, que ha impulsat el Govern i que gaudeix del suport de les formacions polítiques, persegueix equiparar els drets de la dona i de l'home en la successió al tron, i posarà fi a una situació que es remunta a Alfons X.
La primogènita de Felip i Letícia mantindrà la condició d'hereva al tron fins al naixement d'un fill mascle, si és que n'hi hagués. Llavors, perdria aquesta condició si abans no es reforma la Carta Magna. No passaria res en el supòsit que les seves germanes fossin totes dones. El rei i el príncep d'Astúries coincidiren a llevar urgència a la reforma constitucional, i així es pronunciaren públicament a les poques hores d'anunciar-se oficialment, a començaments de maig, l'embaràs de la princesa d'Astúries.
La Constitució de 1978, després de declarar que «la Corona d'Espanya és hereditària en els successors de S.M. Joan Carles I de Borbó, legítim hereu de la dinastia històrica», estableix en el seu article 57 (apartat 1) que la successió seguirà «l'ordre regular de primogenitura i representació, sent preferida sempre la línia anterior a les posteriors; en la mateixa línia, el grau més pròxim al més remot; al mateix grau, el mascle a la dona, i al mateix sexe, la persona de més edat a la de menys». Aquesta cita a la preferència de l'home sobre la dona és el que es pretén eliminar del text constitucional.
La Carta Magna continuava així amb una tradició de la monarquia espanyola des de «Les Partides» d'Alfons X el Savi, que preferia l'home, sense excloure la dona, en la successió al tron. La reforma constitucional pendent respon al sentiment majoritari de la societat espanyola i a la mateixa filosofia del text constitucional, que en el seu article 14 deixa clar que «els espanyols són iguals davant de la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social».
Durant els darrers mesos, experts en Dret Constitucional s'han pronunciat sobre la reforma en el sentit que no n'hi haurà prou amb un mer retoc de l'article 57, sinó que es farà necessària la introducció de determinades prevencions, a través d'una disposició transitòria, perquè, si la reforma té caràcter retroactiu, explícitament s'empari el dret successori de l'únic fill mascle de Joan Carles: el príncep Felip.
La mateixa Constitució, en el seu article 168, estableix com ha de ser el procés per, entre altres preceptes, modificar el Títol II, el que regula tot el que està relacionat amb la Corona. Aquesta reforma haurà de ser aprovada per majoria de dos terços de les cambres -Congrés i Senat-, seguida de la immediata dissolució de les Corts i la posterior convocatòria d'eleccions.
Les cambres que surtin de les urnes hauran de ratificar la decisió de reforma «i procedir a l'estudi del nou text constitucional», que haurà de ser aprovat de nou per majoria de dos terços d'ambdues cambres. Aprovada la reforma per les Corts generals, serà sotmesa «a referèndum per a la seva ratificació».
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, anuncià en el seu discurs d'investidura el compromís de realitzar aquesta i tres reformes constitucionals més per aprofundir en el caràcter de cambra territorial del Senat, incloure a la Carta Magna la denominació de les desset comunitats autònomes i afegir una referència a la Constitució europea.
Les quatre reformes necessiten el consens dels partits majoritaris en ambdues cambres, consens que només sembla existir per posar fi a la discriminació successòria, sobre la qual ja s'han pronunciat favorablement totes les forces polítiques parlamentàries. Les tenses relacions entre el Govern i l'oposició del PP fan difícil un pacte que permeti de treure endavant el lot complet de reformes compromès per Rodríguez Zapatero.
Des d'instàncies polítiques i socials s'ha advertit sobre la inconveniència de convocar un referèndum amb l'únic propòsit de sotmetre a votació la reforma successòria, davant del risc que la consulta pogués derivar en un plebiscit sobre la Corona espanyola.
Per deixar fora de la pugna política la reforma que concerneix a la Corona, alguns constitucionalistes han proposat altres vies més ràpides per dur-la a terme, mitjançant llei orgànica. Des del passat 4 de març, la reforma és en estudi pel Consell d'Estat, que s'ha compromès a redactar un dictamen abans que finalitzi l'any.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.