Els partits balears reclamen igualtat en la successió al tron mentre que EU i ERC reivindiquen la República

Actualment, la Constitució espanyola atorga preferència a l'home sobre la dona en la successió a la Corona i, per exemple, en cas que els prínceps d'Astúries tinguessin un fill mascle seria aquest qui regnaria. Amb tot, el Govern central ha iniciat els tràmits per encetar una reforma constitucional que no afectaria la successió del rei Joan Carles però que acabaria amb aquesta discriminació en la successió de Felip.

Una reforma que té el suport de la majoria de formacions de les Balears. El portaveu del grup parlamentari popular, Joan Huguet, advertí que «en ple segle XXI, aquesta modificació no només és necessària sinó que és imposada per la pròpia Constitució, que consagra la igualtat entre homes i dones».

El diputat recordà que la modificació puntual de la Carta Magna per garantir la igualtat en la successió a la Corona tendria el «consens majoritari de totes les forces polítiques», però «una cosa diferent és que hi pugui haver altres forces que, aprofitant aquestes circumstàncies, vulguin introduir altres qüestions que no facin possible el consens».

La reforma constitucional també fou defensada pel secretari general del PSIB i diputat a Madrid, Francesc Antich, qui recordà que tant el programa electoral del seu partit com el discurs d'investidura del president Rodríguez Zapatero plantejaren l'oportunitat d'encetar canvis en aquesta línia.

L'expresident Antich, qui en nom del seu partit envià telegrames de felicitació als prínceps i a la família reial, deixà clar que la reforma constitucional en cap cas afectaria el príncep Felip perquè, segons ell, existeix un gran consens perquè sigui ell el futur rei.

Si tant PP com PSOE apostaren per limitar l'abast d'una futura reforma constitucional, el portaveu parlamentari del PSM, Pere Sampo, afirmà, en canvi, que es podria aprofitar l'ocasió per abordar una reforma de major abast. En tot cas, Sampol considerà «oportú» el naixement d'Elionor perquè demostra que la Constitució, «que el PP defensa com si fossin els Deu Manaments», conté «imperfeccions» i «anacronismes» i, per tant, ha de ser modificada.

Segons el nacionalista, la reforma constitucional per garantir la igualtat en la successió monàrquica podria servir també per revisar altres qüestions, fins i tot els articles que consagren la monarquia.

Unió Mallorquina també defensà la necessitat de reformar la Constitució perquè «avui en dia no s'entén que una nina, pel fet de ser nina, no tengui preferència» a l'hora d'accedir al tron, assegurà el portaveu parlamentari d'UM, Miquel Nada.

Més contundent fou el portaveu d'Esquerra Unida-Els Verds al Parlament, Miquel Rosselló, qui desitja que Elionor «no sigui mai reina perquè esper que abans s'instauri la República». Al marge d'aquest desig, Rosselló apuntà que «si hi ha d'haver rei, tant de dret hi ha de tenir una dona com un home».

«A mi em sembla bé que les dones puguin ser reines, però preferesc abans un president de República», apuntà el diputat. Segons Rosselló, la igualtat en la successió al tron és una «qüestió menor» per reformar la Constitució i caldria aprofitar l'ocasió per revisar altres qüestions, com per exemple els que afecten el model d'Estat o a la representació territorial.

La diputada Margalida Rosselló (Els Verds) també afirmà que aquesta no seria la qüestió més important a l'hora d'abordar una reforma constitucional. «A partir d'avui (per ahir) tots pagam una mica més», assegurà el president d'ERC-Illes, Joan Lladó, referint-se al naixement de la infanta. El republicà, fidel als seus principis, defensà que «les dones han de tenir els mateixos drets que els homes» però «tots els ciutadans han de ser iguals, sense diferències, i ningú no hauria d'accedir a cap tron». Considerà «medieval» que «es parli de política a un paritori» i desitjà que «un dia, els espanyols, puguin decidir el seu cap d'Estat a les urnes i els catalans també».

Al marge de les reaccions dels polítics, que entraren de ple en el debat sobre la conveniència de reformar la Carta Magna, des de les institucions es repetiren les felicitacions balears als prínceps d'Astúries i a la Casa Reial. Cal tenir en compte que l'embaràs de la princesa es va fer públic coincidint amb la visita oficial dels prínceps a les Illes Balears, el passat mes de maig.

El president del Govern, Jaume Matas, qui ahir mateix envià telegrames de felicitació als prínceps d'Astúries i als reis, desitjà que la infanta Elionor mantengui la «vinculació» de la família reial amb les Illes Balears i confià que el proper estiu ja pugui viatjar a l'Arxipèlag. En nom dels ciutadans de Balears, el president també va fer arribar un ram de flors a la princesa Letícia.

En un comunicat oficial, Matas destacà que el naixement d'Elionor és un fet de «gran significació político-institucional» perquè «és la garantia de la continuïtat dinàstica i ha de servir per potenciar el caràcter d'element integrador de la Monarquia espanyola, alhora que és una aposta de futur per a l'estabilitat institucional».

Igual que el president Matas, la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, també felicità la Casa Reial per telegrama. Aprofitant l'esdeveniment, Munar expressà el seu desig perquè es reformi la Constitució espanyola i s'elimini la preferència de l'home respecte a la dona en la successió del cap d'Estat. La presidenta també destacà que el naixement d'Elionor no només fa realitat el desig dels prínceps de ser pares sinó que a més garanteix la línia directa de successió.

El president del Parlament, Pere Rotger, envià un telegrama de felicitació als prínceps d'Astúries, amb motiu del naixement de la seva primera filla. El mateix va fer la batlessa de Palma, Catalina Cirer, en nom de la corporació que presideix.