El nom d'Elionor, elegit pels prínceps d'Astúries per a la seva primogènita, apareix en el primer capítol d'El Doncel de Enrique el Doliente, l'obra de Mariano José de Larra que Letícia regalà a Felip amb motiu del seu compromís de casament. Felip, en la seva compareixença davant dels mitjans després del part, va dir que havien elegit aquest nom per «vincles històrics i perquè els agradava».
Leonor Téllez de Meneses, la història de la qual es relata al llibre, va néixer el 1350 a la localitat portuguesa de Tras us Montes i va morir el 27 d'abril de 1405 al castell de Tordesillas (Valladolid). L'any 1384 va ser reclosa en aquesta fortalesa pel seu gendre Joan I de Castella, quan era reina viuda i regent de Portugal, amb la intenció d'apoderar-se del tron del país veí. Va ser reina consort de Portugal des de l'any 1371 fins al 1383 pel seu matrimoni amb Ferran I de Portugal, amb qui va tenir una filla, Beatriu de Portugal.
El nom d'Elionor apareix vinculat a distintes cases reials hispàniques i europees al llarg de l'Edat Mitjana. La primera princesa d'aquest nom vinculada a la Corona de Castella fou l'anglesa Elionor de Plantagenet, que el 1170 viatjà a Espanya amb només 9 anys per casar-se amb Alfons VIII de Castella, de 15. Elionor de Plantagenet era filla d'Enric II d'Anglaterra i germana de Ricard Cor de Lleó.
El 1329, Alfons XI de Castella es casà amb la noble sevillana Leonor Núñez de Guzmán, rebesnéta d'Alfons IX de Lleó, amb qui va tenir 10 fills. Un d'ells fou el futur Enric IV de Tràstamara, la línia dinàstica del qual acabà amb Isabel la Catòlica.
En la Corona d'Aragó s'ha de destacar Elionor Urraca de Castella, comtessa d'Alburquerque (1374-1435), reina d'Aragó pel seu matrimoni amb Ferran I d'Aragó. Filla de Sanç de Castella i Beatriu de Portugal, foren coronats després del compromís de Casp.
Amb anterioritat, Pere IV el Cerimoniós tingué entre les seves quatre esposes dues que es deien Elionor: dona Elionor de Portuga, amb qui es casà el 1347 i que morí sense descendència, i Elionor de Sicília. A la Corona de Navarra, destaca la figura de la reina Elionor de Foix, governadora de Navarra des de 1455 i reina el 1479. Filla de Joan II d'Aragó i Blanca de Navarra, protagonitzà amb èxit uns sagnant pugna pel tron navarrès amb el seu propi pare. Una altra Elionor hispana va ser la dona d'Eduard I d'Anglaterra, filla de Ferran III el Sant.
De 1498 a 1558 visqué Elionor d'Àustria, reina de Portugal (1519-1521) i de França (1530-1547). Nascuda a Lovaina el 1498, era néta dels reis catòlics i primogènita de Joana I de Castella i Felip I de Castella (germana gran de Carles).
En aquest context, el vicepresident de l'Escola Internacional de Protocol, Gerardo Correa, assenyala també la figura de qui fou reina de França i Anglaterra, Elionor d'Aquitània. Segons Correa, tingué una vida «vistosa», ja que «primer es va casar amb el rei francès Lluís VII i posteriorment va aconseguir divorciar-se'n -gràcies a un adulteri- per casar-se amb el rei anglès Enric II; a més, és la mare del mític rei Ricard Cor de Lleó».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.