Agripa mana construir un temple dedicat a les set divinitats planetàries. L'edifici, destruït el 80 i restaurat per Adrià, fou consagrat al culte cristià en el segle VII. És una de les obres mestres de l'arquitectura romana i si la visitau podreu comprovar com la seva cúpula us impressiona tant com en el seu dia impressionà el pintor Pannini, que en féu un dels seus millors llenços. Es tracta d'una gran cúpula rebaixada, centre del plànol circular, que influí profundament en l'arquitectura occidental, des del Renaixament al Neoclassicisme. El papa Bonifaci IV manà celebrar cada any, a tota Roma, en honor a Maria i als màrtirs, la festa de Tots els Sants, i el panteó els seria des de llavors dedicat.
Això s'esdevenia l'any 835. Escrivia Croisset: «Gran és el nombre de sants, la qual memòria celebra cada dia l'Església, però és molt major el nombre d'aquells el nom dels quals, virtuts i mèrits han estat amagats a tota notícia. Aquests els va conèixer Déu, els premià abundantment, i els farà gloriosos als ulls dels homes en el gran dia dels premis i dels càstigs. En aquesta festa ens presenta l'Església a tots aquests privats de l'Altíssim que no només han d'esser venerats amb el culte, sino imitats pel seu exemple; perquè aquests escollits de Déu foren del nostre mateix sexe, condició, estat, feina, i del nostre naixement.
Avui tributam veneracions al pobre oficial, l'humil llaurador, i l'ínfim criat, que en els penosos exercicis de la seva abatuda professió, saberen ser sants, tot fent una vida innocent, devota i cristiana».
És clar que jo, més que parlar dels sants, preferesc parlar dels justos, que és una mesura de la moral humana que al meu veure supera la santedat d'un determinat moment, per definitiu que aquest sia. El santoral catòlic ens ha sorprès amb sants, cas de Sant Jordi, entre molts altres, que sembla que mai no han existit o que almanco no hi ha proves històriques que ho puguin demostrar. Llavors, i això encara és pitjor, han duit als altars (manera d'imposar una devoció al poble), personatges canonitzats que avui veim com individus poc recomanables: reis dèspotes i absoluts, senyors de la guerra, inquisidors, capellans i monges que actuaren en complicitat amb dictadors i tirans, predicadors d'assassines creuades, guerrers i guerreres a l'estil de Joana d'Arc que confonien el cop d'espasa amb l'inofensiva pregària...
Sí. Potser és millor evocar els justos, aquells que coneixem i aquells que no coneixem, els que actuaren de víctimes i no de botxins, els qui tenien ben clar que vessar sang era trair l'evangeli, encara que fos la sang d'un bruixot o un heretge.
I és que tot l'edifici de l'ortodòxia se'ns cau enderrocat quan pensam que Moisès, d'alguna manera, inventà una inquisició, quan baixà de la muntanya i passà pel fil de l'espasa a milers de germans d'Israel, fossin o no fossin devots del Vedell d'Or.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.