L.MOYÀ. Deià.
Molta literatura, molta música i, sobretot, més gent que en la primera jornada. El festival TertúliUDeià continua el seu trajecte. Ahir, el certamen va comptar amb una de les veus amb més pes de l'escena literària actual, Ian McEwan; amb una llegenda del punk, Hugh Cornwell, líder de la llegendària banda Stranglers; i amb un dels cineastes espanyols més reconeguts, David Trueba. La literatura catalana també va tenir el seu espai amb Imma Monsó i Neus Canyelles.
La jornada va començar amb Kamila Shamsie, Biall Griffiths i Peter Hobbs, tres dels nous valors de la ficció britànica; i va continuar amb un duel entre quatre dels editors més influents de la narrativa actual: Beatriz de Moura, Antonio López Lamadrid, Basilio Baltasar i Borja Casani. Després va arribar el torn d'Imma Monso i Neus Canyelles, que es van qüestionar si l'autor ha de parlar sobre el que coneix o ha d'ignorar-ho. «S'ha de parlar des de l'experiència, que s'ha de poder extrapolar a la resta de la societat», va dir Monsó.
Sobre experiències i irrealitats va parlar Ian McEwan. Després del concert-conferència de Hugh Cornwell, qui va llegir alguns fragments de la seva autobiografia A multitude of sins, l'escriptor anglès va desgranar d'on va sorgir la seva última novel·la, Dissabte. La trama se centra en un dia, el 15 de febrer de 2003, quan un milió de ciutadans anglesos van prendre els carrers de Londres per manifestar-se contra la Guerra d'Iraq, però té com a teló de fons l'11-S.
Esdeveniments
«Tracta esdeveniments vertaders encara que he emprat circumstàncies pròpies, he inclòs la meva vida i elements documentals. He cercat instants reals per apropar-me d'una manera més personal a la tragèdia». Per McEwan, la literatura és «millor la forma artística de posar-se a la pell d'un altre. S'ha d'escoltar i observar, i tenir en compte que una novel·la no ha d'expressar una opinió, només proposar qüestions morals», conclogué.
David Trueba, per la seva part, va reflexionar al costat d'Àngel Sánchez Hargyindey sobre la figura de l'artista i com ha evolucionat. «La pràctica de les arts ha passat de ser minoritària a estimada i desitjada en el procés del desenvolupament vital». Un canvi que ha estat possible perquè «s'ha generat un negoci. Ara, la perspectiva no és morir-se de gana».
Per Trueba, «ser artista et permet donar plaer als altres i donar-te plaer a tu mateix». Tanmateix, els interessos generats fan que tant el cine com la música i la literatura tinguin un procés vital ràpid, es consumeixin d'un dia per l'altre. «Els canals de distribució del cine semblen radiofórmules. És difícil veure el que vols. S'ha de saber lluitar en aquest territori, una cosa que també pot extrapolar-se a la literatura».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.