Ultimen la restauració de les pintures que ornen el sòtil del Teatre Principal

Els treballs s'han centrat a tractar les humitats que havien afectat la tela del 1860

Els restauradors treballen a hores d'ara en la recuperació de l'última escena. | S.AMENGUAL.

TW
0

P.GIMÉNEZ.Palma.
La restauració de la pintura que el 1860 concebia Félix Cagé per ornar el sòtil del Teatre Principal de Palma es troba pràcticament enllestida. L'equip de restauradors de l'empresa madrilenya Siglo XXI, encarregada del projecte, està treballant en la recuperació de l'última escena de la tela, que no tornarà al seu emplaçament original fins que no acabin les obres de reforma del teatre.

Així ho va confirmar ahir la consellera de Cultura del Consell de Mallorca, Dolça Mulet, que realitzà una visita al local on l'equip que encapçala Félix Villegas desenvolupa les tasques de recuperació de la peça des del passat mes de març.

Acompanyada per José Maria Conde, responsable de gestió tècnica de Geocisa, Mulet s'interessà pels detalls de la que ha estat una una exhaustiva i laboriosa restauració. Detallada perquè aquest ha estat el primer pic que el llenç se sotmet a un rigorós treball de recuperació, centrat fonamentalment a «tractar les humitats -principal mal que afectava la peça- i tornar els colors originals de l'obra, en molts llocs amagada sota repintade».

Laboriosa perquè la tela va haver de ser desmuntada i traslladada al taller per peces, en un procés que va fer servir el maruflage. Segons van explicar els experts, aquesta tècnica «consistí a desprendre la tela del sòtil» per poder ser transportada. Així, els restauradors van procedir a muntar una bastida per tal d'injectar-hi tota una sèrie de productes químics «destinats a consolidar la pintura i anul·lar la cola que sostenia la tela de lli al sòtil de fusta».

Arribat a aquest punt, la superfície, d'aproximadament 300 metres quadrats, es va seccionar en cinc parts. Cada una de les parts s'enrotllà en tubs de 40 centímetres de diàmetre, protegits amb goma-escuma. Així va sortir el total del llenç del Principal cap a la nau ubicada al carrer Ramon Muntaner de Palma, on cada un dels pedaços ha rebut un tractament específic. No és necessari dir que per tornar la pintura al sòtil del Principal s'haurà de seguir el mateix procés a la inversa.

L'obra de Cagé, amb un valor més sentimental que artístic, ocupa una superfície de prop de 300 metres quadrats sobre la qual s'identifiquen muses femenines, al·legories de la música, la dansa, la comèdia i la poesia. A l'espai central de la tela, tancant el cercle, una quadriga triomfal, posterior a la intervenció de Cagé i l'autoria de la qual no està documentada.

Coneixedor de tots els detalls del Principal, Vidal explicà que a hores d'ara els estudis, molt acurats, pareixen també confirmar que la zona central, on s'ubica la imatge de la quadriga, «és un afegit posterior a l'obra de Piagé», com també ho podrien ser els medallons que envolten la pintura, «tal vegada afegits posteriors que es feren per enriquir la pintura».

Tot i que el valor de l'obra és més sentimental que artístic, una vegada la pintura torni al sòtil se li atorgarà major importància mitjançant una il·luminació especial.