Mor Rosa Parks, que va desafiar les lleis segregacionistes dels Estats Units

El seu acte de desobediència serena davant la injustícia inspirà tot un moviment social

TW
0

Polítics i dirigents dels drets civils van retre ahir homenatge a Rosa Park, la menuda dona negra, que fa mig segle desafià les lleis segregacionistes amb la qual cosa es convertí en l'espurna que encengué un moviment que va canviar la cara d'Estats Units. El president d'EUA, George W. Bush, va dir ahir que «el coratge d'aquesta humil costurera va commoure milions i va guanyar per sempre un lloc al cor dels nord-americans».

«Ens afligeix la mort de Rosa Parks, però ens alegram del seu llegat que mai morirà», va assenyalar en un comunicat Jesse Jackson, dirigent pro drets civils que realitza una visita a Sud-àfrica. «En molts sentits, la història es divideix en un abans i un després de Rosa Parks», va agregar. «Ella es va quedar asseguda perquè nosaltres poguéssim posar-nos dempeus, i els murs de la segregació es van esfondrar».

El 5 de desembre de 1955, en un autobús del transport públic en Montgomery (estat d'Alabama), Parks, llavors una costurera de 42 anys, va desafiar les lleis de segregació promulgades després de la guerra civil (1861-1865) que limitaven els llocs i serveis que podien usar els negres.

Quan un home blanc va dir a Parks que li deixàs el seu seient a l'òmnibus, la dona es va negar a moure's, i per això va ser arrestada, enviada a la presó i multada amb catorze dòlars. Parks era membre actiu de l'Associació Nacional per al Progrés de la Gent de Color (NAACP).

«El seu va ser un tremend acte de coratge», va dir el professor Edward Smith, de l'American University, qui tenia 12 anys quan Parks va refusar cedir el seu seient. «I la forma en què ho féu, un acte de desobediència però d'una manera serena, va marcar el moviment durant una dècada, un moviment de protesta pacífica».

En la seva autobiografia, Parks escriví que «algunes persones han dit que no vaig deixar el seient perquè estava cansada. No és així, era jove i no estava més cansada que al terme de qualsevol altre dia de feina».