La revista «L'Avenç» es presenta i recorda «Els Mallorquins» de Melià

A l'acte, moderat i presentat per Damià Pons, hi participaren el director de L'Avenç, Josep Maria Muñoz; l'escriptor i periodista Guillem Frontera; l'historiador Antoni Marimon i l'advocat i polític, i fill de l'autor del llibre, Josep Melià Ques.

Muñoz avançà al públic, que gairebé omplí l'auditori, la nova etapa que la revista que dirigeix afronta. Una adaptació que coincideix amb «els vint-i-cinc anys de democràcia i el fi d'una etapa pujolista, i en què a més sembla que la cultura catalana passa un moment de feblesa i dubte». Així, la nova etapa de L'Avenç, reivindica «la independència i el paper crític de la cultura» i amplia el seu ventall apostant per les humanitats, «la literatura, el teatre o el cinema poden col·laborar en la construcció del país», explicà el director, afirmant que la revista vol contribuir «al debat i al diàleg social des d'una perspectiva històrica».

En aquest context, Marimon va introduir l'obra de Melià destacant la seva aparició a mitjans dels anys 60 «quan no hi havia gairebé res», i com a primer «pensament escrit de la realitat dels mallorquins, en català, després del desert que significaren les decades posteriors a la Guerra Civil».

«Era possible escriure poesia, i fins i tot alguns hi feien novel·la, en català. Però pensar en català ja era de bojos», apuntà Frontera en la seva intervenció. L'aparició d'Els mallorquins marca una fita en aquest sentit, «Melià es va proposar saber i actuar, per si hi havia la possibilitat que es pogués pensar com un país. Llavors les coses cobraren sentit, ja que posà damunt la taula que tot es podia integrar en un projecte de país».

Per la seva banda, Josep Melià Ques recordà la contradicció que es trobà son pare durant els anys 90. «Els seus llibres eren un cant d'esperança per recobrar la consciència. Qui erem, d'on venim i cap on volíem anar. Per altra banda la desesperança. Sempre deia que no era pessimista, sinó un optimista informat».

Melià Ques afirmà que «pensava que hauria pogut influir, en dos aspectes, l'autonomia, que va anar a caure amb mans de qui no hi creia», i per altra banda, «la burgesia sortida del turisme que no jugà un paper decisiu en el lideratge i dinamització per a la cultura dels mallorquins». Aquest posicionament sempre es va mantenir amb un «inevitable optimisme, amb un encara hi som a temps a mantenir en la seva vida política».