Aventurers, al servei dels grans terratinents del sud dels Estats Units, atacaren algunes vegades l'illa, aleshores espanyola, de Cuba, per tal d'annexionar-la als Estats Units. Aquests homes reberen el nom de filibusters i realitzaren les seves accions d'atacs per sorpresa a la colònia entre 1848 i 1860. Mancava molt encara per a la guerra hispano-americana de 1898. Un d'aquells homes nascuts per combatre a qualsevol indret nomia Narcís López, el qual, havent aconseguit diners d'un hisendat esclavista, reclutà els seus soldats entre els veterans green-coats que havien participat en la guerra contra Mèxic. Com diuen les cròniques, eren «les criatures més desesperades mai no vistes i cada una d'elles era capaç de matar un home per deu dòlars».
López els va prometre un saqueig molt productiu, a més de moltes dones, tabac i alcohol. Amb l'ajut dels esclavistes del sud contractaren tres vaixells, eFanny, eSea Gul i eNew Orleans. La tropa que havia de desembarcar a Cuba s'ensinistrava a les illetes de Cat i Round, a la costa del Mississipí. Llavors, es dirigiren a dos punts de concentració. Uns a Nova York i altres a l'illa ja esmentada de Round, sobre la Louisiana. Mentrestant, sense saber molt bé el que es preparava, el president Taylor, que no desitjava una annexió armada, s'oferí a comprar Cuba als espanyols. Madrid va dir una vegada més que no. Alhora, els espies del ministre espanyol a Washington, Àngel Calderón de la Barca, descobriren tots els detalls de l'afer, que fou denunciat davant del Govern nord-americà. Aquest, veient-se obligat a actuar contra els il·legals, segons la llei de neutralitat de 1818, envià un contingent de marina a Round Island, que fou bloquejada. I en el port de Nova York foren interceptats els dos vaixells que ja estaven a punt de salpar. Tal dia com avui, aquella expedició era abandonada definitivament. Narcís López, decebut, tornà a terres del sud, les que anys després, durant la guerra civil, rebrien el nom de «confederades» i allà contactà amb un poderós hisendat, John Henderson, un dels reis del cotó, el qual, obtingué el suport polític de John Quitman, governador de Mississipí, cervell de la nova invassió que es preparava. Volien reclutar no menys de 2.000 homes, necessaris per controlar un cap de platja en el desembarcament sobre l'Antilla major. Els reclutes rebrien set dòlars mensuals i altres recompenses en aconseguir la victòria i aleshores, milers d'aventurers i rodamons, lladregots, delinqüents i tota mena de perdularis, anaren sumant-se a la tropa expedicionària des de Kentucky, Mississipí, Louisiana... Com s'havia propagat tan extensivament la notícia de la necessitat de voluntaris? Doncs gràcies a Laurence Sigur, que era el propietari i director del periòdic Delta, aleshores el més conegut de Nova Orleans. Tot i que la majoria dels mercenaris no sabien llegir ni escriure, la veu s'havia escampat de tal manera que el reclutament fou tot un èxit. Tres nous vaixells transportarien els combatents a la costa cubana:
Creole, Georgina, Susan Loud, amb 650, 200 i 150 homes, respectivament. Molts altres restaven a terra esperant nous navilis.
Assabentats a Washington del que passava, el secretari d'Estat Clayton enviava tres unitats de guerra per aturar les embarcacions filibusteres però de bon grat o sense voler arribaren tard per capturar-les. A l'hora de repartir les armes, a la costa del Yucatan, devers cinquanta homes renunciaren a prendre part en aquella aventura i tornaren a Nova Orleans amb els vaixells Georgina Susan Loud, mentre eCreole s'enduia la resta de voluntaris cap a Cuba. Desembarcaren i foren vençuts per les tropes espanyoles. Uns pocs supervivents aconseguiren encara fugir...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.