Durant el Govern de la Segona República, l'octubre de 1934, era restablerta la pena de mort per garrote vi, una mesura que implicaria haver de fer front d'alguna manera, i amb l'amenaça de la pena capital, als revolucionaris, als pistolers i als desestabilitzadors incontrolats. Hi hagué, com és natural, en el si de la democràcia, moltes protestes i és que cadascú semblava veure la llibertat i els drets de la llibertat a la seva manera. Com deia en el nostre segle XVIII aquell personatge, Tontillo, en la Comèdia famosa del gloriós Sant Caietano, de fra Albert Burguny i Castelló:
«Gran cosa és la llibertat./ Un home fa allò que vol,/ i val més anar tot sol/ que anar mal acompanyat/ jo ara ja tenc es vol:/ sopant, sopant me n'aniré / peu pla a fer una volta/ fins que estigui a té qui té/ i després em plantaré/ davant Laura a fer s'ensolta...».
La llibertat. La presó. La pena de mort. L'expressió castellana de «dar garrote»...
Trist i degradant espectacle que feren patir a tants personatges populars, potser defensors de la llibertat, com aquella Mariana Pineda (Granada, 1804-1931), que, denunciada per haver brodat una bandera amb el lema «Llei, llibertat, igualtat», fou sentenciada a mort i executada, heroïna, per tant, de la causa de la llibertat. Heus aquí un dels documents d'aquell moment, la partida de defunció de l'executada:
«Doña Mariana Pineda de Tovares -garrote-. En la ciudad de Granada en veinte y seis de mayo de mil ochocientos treinta y uno falleció en la comunión de nuestra Santa Iglesia doña Mariana Pineda de Tovares, natural de Lucena y viuda de Don Manuel Peralta, natural de esta ciudad y en dicho día fue sepultada en el campo santo de Almengor, feligresía de esta parroquia de San Ildefonso. Se le hizo el oficio, dijéronsele misa y vigilia cantada y lo firmé: Don José de Morales».
Un altre document d'esgarrifosa hipocresia és l'ofici de don Ramon Pedrosa al «Corregidor de Granada» sobre el pagament de les despeses de l'execució: «El expediente que me ha remitido V.S. con oficio del 16 del corriente, para que sean abonados los gastos causados en la ejecución de la sentencia de garrote que sufrió Doña Mariana Pineda: lo he pasado al señor alcalde mayor 2º para que se sirva disponer que de los efectos y bienes embargados a dicha doña Mariana se satisfagan aquéllos, según lo solicita V.S. en su citado oficio. -Dios guarde a V.S. muchos años. Granada, 21 de junio de 1821. -Ramón Pedro y Andrade».
És curiós que Déu aparegui en una correspondència d'aquells que no han tengut cap escrúpol a matar a una dona jove només per haver teixit una bandera. Quina vergonya! I vergonya que la República restauràs una màquina de matar del mateix tipus que la que havia llevat la vida a molts herois de la llibertat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.