JOAN CASTELLSPalma08/10/05 0:00
TW
0


El poeta i historiador d'art José Corredor-Matheos (Alcázar de San Juan, 1929), Premi Nacional de Poesia 2005 pel seu llibre El don de la ignorancia, arribà ahir a Palma per assistir a la inaguració que va tenir lloc al Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard de l'exposició dedicada a l'obra pictòrica d'Erwin Bechtold, pintor alemany afincat a Eivissa des de finals dels anys 50. En aquesta exposició, Corredor-Matheos ha aportat el pròleg Bechtold i la conciliació dels contraris.

-Què es el que l'atreu de l'obra d'Erwin Bechtold?
-Aquesta exposició és especialment interessant perquè contraposa una etapa antiga i una d'actual. S'hi pot apreciar la coherència del conjunt de la seva obra perquè en molts casos hi ha artistes que fan bots mortals i deixen veure una evolució incoherent i no necessària.

-Què diríeu del Bechtold creador?
-És extraordinari, creatiu i molt rigorós. Molt. Mantenint les seves claus i principis ha evolucionat no d'acord a modes, si no sempre segons un impuls interior.

-La seva atracció pel món oriental, per la filosofia budista, té connexions amb la forma de pintar de Bechtold?
-Sí, un i altre cercam l'essencialitat, prescindint de tot allò que no és necessari i contraposant formes, elements sobre fons de buit. És el contrast de la forma despullada sobre l'espai buit.

-Què és el que us atreu tant d'Orient i què es reflexa en la vostra obra?
-Dues raons. M'agrada la naturalitat, el fet de prescindir de coses, de tot allò que és accessori. I per una altra banda, que el pensament, la poesia i l'art xinès, com tot l'extrem oriental, japonès i coreà, busqui tot allò que és essencial. Com el taoisme i el budisme zen, que m'interessa molt. I no per la curiositat d'allò exòtic, si no perquè dóna el mateix que la poesia, l'art i el pensament europeu però despullat d'una retòrica barroca i excessiva.

-Heu esmentat a vegades una veu interior i el buit necessari per a la creació poètica...
-Ho he dit sempre, i no només aquests dies amb això del premi. La poesia surt quan estàs obert i quan hi ha un cert buit al teu interior, perquè aleshores és quan aquest buit es pot omplir amb el so d'una veu que et dicta el poema.

-Parlau català i heu traduït bona part de la millor poesia catalana del darrer segle. Què pensau de l'actual moment polític amb el nou Estatut?
-Sempre dic que tenc doble nacionalitat. Tenc el Premi Nacional d'Arts Plàstiques de la Generalitat i la Creu de Sant Jordi i alhora sóc fill predilecte d'Alcázar de San Juan, on m'han dedicat un carrer i tot. Per part d'una gent hi haurà comprensió, però per d'altres que no coneixen la història i Catalunya serà difícil. Hem de comprendre que molts han rebut una informació històrica insuficient i errònia. S'ha de trobar un bon mètode per explicar-la molt bé.