De Diderot és d'admirar la profunditat dels seus punts de vista, el seu esperit profètic, el seu poder per remoure velles idees i posar-les en dubte. Espiritual, sensible i patètic, segons el moment i la paraula, fou una d'aquelles intel·ligències avançades a la seva època. Per això, quan tracta el tema, tal dia com avui, de l'autoritat política, continua vigent:
«Cap home ha rebut de la natura el dret de comandar els altres. La llibertat és un regal del Cel, i cada individu de la mateixa espècie té el dret de gaudir-la de la mateixa manera que gaudeix la raó. Si la natura ha establert alguna autoritat, aquesta és el poder paternal; però el poder paternal té les seves limitacions; i dins l'estat de la natura acaba, per força, quan els fills es troben en edat d'autodirigir-se. Tota altra autoritat s'origina fora de la natura. Examinau-les bé i comprovareu que només tenen dues fonts possibles: la violència per part d'aquell que se n'aprofita o el consentiment d'aquells que es volen sotmetre a un contracte fet o suposat entre d'ells, o bé, que han diferit la seva autoritat en benefici d'altre. El poder adquirit per la violència és només una usurpació i dura el temps que la força dura, ja que quan els sotmesos esdevenen forts, es treuen de damunt el jou, amb el mateix grau i justícia que les imposicions d'aquell. De manera que la mateixa llei que ha fet l'autoritat, la desfà aleshores: és la llei del més fort.
De vegades l'autoritat que s'estableix per la violència canvia de naturalesa: és quan ella continua i es manté del consentiment expressat netament per part dels sotmesos...».
Diderot es pregunta el sentit moral de tan visible injustícia, sia ben o mal consentida pel serf o l'esclau de la societat. El fet de donar, amb el suport eclesiàstic i en el cim d'una evident hipocresia, un «dret diví» als monarques, era, des del punt de vista enciclopèdic, una gran immoralitat. Prendre el pèl al poble planer. Posar la corona al costat de Déu. Quina vergonya! I allà, per confirmar-ho, estaven els papes i els bisbes, amb els seus capells de curulla. Jesucrist no en va dur mai de capells de curulla! Això era cosa dels grans sacerdots egipcis, tirànics i despòtics...
«El poder que ve del consentiment dels pobles -continua dient Diderot- suposa, necessàriament, les condicions de fer-ne un ús legítim i útil a la societat, avantatjós per a la república, i que la fixen o la restrenyen entre limitacions, doncs l'home no pot ni deu donar-se completament i sense reserva a un altre home, perquè hi ha un mestre superior per damunt de tot i al qual pertany tot sencer. És Déu, el poder del qual és sempre immediat sobre la criatura, mestre jalós i absolut, que no perd mai els seus drets ni els traspassa a ningú. Ell permet, el bé comú i manteniment de la societat que els homes estableixin entre d'ells un ordre de subordinació, que obeiexin un d'ells, però que això sia per via de la raó i la mesura i no per encegament i sense reserva».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.