Els submarins de la Marina de l'Imperi Austrohongarès i Alemanya es movien amb una certa dinàmica entorn del nostre arxipèlag, tot i que era territori neutral. Arran d'això, la premsa informava que aquell estiu, no menys de quatre naus havien estat enfonsades a les nostres aigües pels submergibles germànics.
«Els submarins dels imperis centrals en la seva acció per la Mediterrània han fet noves baixes en la marina mercant dels seus enemics. Els nàufrags dels navilis enfonsats han trobat refugi a Mallorca. El primer d'ells és un vapor anglès que fou bombardejat per un submarí alemany al davant de la costa de sa Dragonera, i els seus nàufrags arribaren a Sant Telm a bord de llanxes salvavides; hi havia 14 supervivents. El segon es tractava de Garibaldi que fou torpedejat per un submarí austríac, i els tripulants arribaren a Santa Ponça amb els seus bots: eren quinze. El tercer era eCharterhouse, bombardejat per un submarí a unes trenta-cinc milles de Mallorca, i arribaren catorze nàufrags a la costa. El quart vaixell era e Nicolo, vapor italià que fou descobert per un submarí austríac i, després de la canonada d'avís, fou enfonsat; hi havia trenta-sis nàufrags que arribaren al port d'Andratx. Tots els tripulants que arribaren a les costes mallorquines foren degudament allotjats i es troben bé».
I la Primera Guerra Mundial seguia el seu tràgic camí. Les noves armes, des del gegantí Canó Berta als Zeppelin que bombardejaven Londres, des dels submarins als homes-torpede, des dels cuirassats i els creuers als destructors i els torpediners, passant per una immensa flota d'avions de tots els tipus i mides, allà fins on arribava l'enginy de la tècnica, des dels tancs que semblaven piconadores i els homes, amb les seves caretes antigues que pareixien grans insectes, als milions i milions de morts, tot en nom d'uns valors patriòtics mal entesos i per cobrir els bords interessos d'una burgesia enriquida, la de l'anomenada Revolució Industrial, la que convertí dones i criatures en carn obrera bruta i mal pagada. Mallorca viuria tot aquell drama de ressò mentre exportava sabates de soldat als combatents...
Els àcrates veien aquella Gran Guerra com un crim més de les monarquies i repúbliques corruptes, totes elles aficades dins aquell parany de violència a causa dels tractats d'aliança...
Carn obrera a la guerra, a les trinxeres, a alenar gas, per a glòria dels imperis... Enmig d'aquella gegantina bogeria, un àcrata matava el president del Consell de Ministres austríac, comte Stugth, mentre dinava a l'hotel Moisel. Foren tres trets al cap...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.