Tal dia com avui neix a Chatillon-sur-Seine, Côte d'Orm, França, el químic Louis Paul Cailletet, fill de l'empresari d'una fundició local i, essent jove, després dels estudis elementals, treballà en aquell negoci familiar. El 1870 s'interessà per les lleis dels gasos i fa fer curioses experiències i observacions per tal de comprovar quin era el comportament real d'aquells, ja que la seva feina diferia de la que havien desenvolupat científics anteriors.
Partint d'aquest comportament dels gasos, es dedicà al tema de llur liqüefacció i es va servir, per aconseguir-ho, de l'efecte Joule-Thomson. Començà aquesta tècnica tot refredant un gas fins al punt més baix possible de temperatura, tot deixant que es dilatàs i així, el 1877, tot seguint aquest procés, produí petites quantitats d'oxigen, nitrogen i òxid de carboni líquids. Va tenir, però, un competidor. Es tractava del químic suís Raoul Pierre (Ginebra, 1846-París, 1929), que amb un mètode molt semblant al de Cailletet, utilitzà un equip més complicat i pogué produir gran quantitat de gasos líquids. Aquesta competència, mútuament ignorada, ens demostra que l'home i, de fet, l'investigador, no és un element aïllat, sinó ben al contrari, els pensaments de dues persones desconegudes i ignorades entre elles, separades pel temps i l'espai, poden estar fent accions paral·leles. Aquest era el cas. Per aquest motiu el mètode resultant final per produir gasos líquids fou anomenat Cailletet-Pictet, però és difícil aplicar-lo a l'hidrogen, perquè per fer servir l'efecte Joule-Thomson han de baixar la temperatura per dessota dels -83 graus centigrads. James Dewar, el químic escocès (Kincardine, Fife, 1842-Londres, 1923) va fer, alhora, com explica un dels seus biògrafs, «molts experiments amb l'hidrogen, que es resistia a la liqüefacció; utilitzà l'efecte Joule-Thomson, descobert per Joule i Kelvin per produir baixes temperatures, com l'havia fet Cailletet i Pictet, però va emprar el sistema que introduí Linde de regeneració. Construí una màquina on es va poder efectuar el procés amb més eficàcia. El resultat fou que l'hidrogen es liquà el 1898 i se solidificà el 1899. D'aquesta manera aconseguí Dewar una temperatura de només catorze graus sobre el zero absolut».
I és que la ciència, i més aleshores, era una mena de concurs, sempre obert als cervells de tan necessàries i privilegiades tendències. L'univers sencer és com una gran màquina i tots nosaltres en som peces i engranatges. A cadascú li correspon pensar fins a quin punt és útil a la màquina, fins a quin punt contribueix perquè aquesta funcioni, fins a quin punt podem anar més enllà d'una vida que es reparteix entre moviments rutinaris i moviments vegetatius. Quina és, en gradació d'un a cent, la nostra aportació a la riquesa intel·lectual i social de la Humanitat? Cailletet es podria haver acontentat amb el negoci familiar, sense entrebancs ni maldecaps, sense matar la seva salut amb experiències científiques. Però el geni es mogué dintre seu...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.