L'arquitecte austríac Simon Wiesenthal, considerat com la «consciència de l'Holocaust» per la tenacitat de tota la seva vida de perseguir els criminals del nazisme, morí ahir de matinada al seu domicili de Viena als 96 anys d'edat després d'aconseguir la captura i el processament de més de 1.100 assassins nazis.
«El seu nomenament no fou anunciat en conferència de premsa, ni per algun president o primer ministre. Simplement va assumir aquesta tasca. Va ser una feina que ningú no va voler», assegura una nota emesa per la pàgina web del «Dokumentationzentrum» de Viena, embrió dels centres Wiesenthal repartits pel món.
«La missió era impressionant. Els aliats es concentraven ja en la Guerra Freda, els supervivents tractaven de recompondre les seves destrossades vides i Simon Wiesenthal estava sol en el seu paper com a perseguidor i «detectiu a la vegada», afegeix la necrològica oficial de la seva organització.
Mundialment conegut com el «caçanazis», Wiesenthal creà el seu Centre de Documentació Jueu a la capital austríaca ja el 1947, dos anys després del final de la Segona Guerra Mundial i després de sobreviure a dotze camps de concentració i extermini i ser alliberat per tropes nord-americanes en el de Mathausen (Àustria).
En les seves memòries publicades el 1988 sota el títoJustícia i no revenja, que seria el lema de la seva vida, Wiesenthal assegurava que «quan es miri enrere en la història vull que la gent sàpiga que els nazis no van poder escapar sense càstig per l'assassinat de milions d'éssers humans».
I quan l'abril de 2003 va anunciar la seva retirada de la vida pública i la fi de la seva missió declarà davant de la premsa, no sense orgull, que «els assassins de masses que he perseguit, els he trobat i sobreviscut a tots».
Llavors Simon Wiesenthal ja considerava pràcticament impossible que, per motius d'edat i salut, els pocs criminals de guerra nazis que havien aconseguit escapar de la justícia poguessin arribar alguna vegada a ser processats.
La seva «presa» més famosa va ser Adolf Eichmann, alt oficial de les temudes SS de l'orde de la Calavera i jerarca del nazisme, responsable d'organitzar el transport als camps d'extermini de milions de jueus de tot Europa.
Wiesenthal no va parar fins a trobar-ne una pista a l'Argentina, on Eichmann es va ocultar després de la guerra sota el nom fals de Ricardo Clement. Va revelar el seu amagatall al Mossad, els serveis secrets d'Israel, que van segrestar l'organitzador de l'Holocaust i el traslladaren a l'estat jueu, on va ser processat, condemnat a mort i executat a la forca el 31 de maig de 1962.
D'altres coneguts criminals de guerra nazis que van ser processats gràcies a la seva detectivesca tasca van ser l'alemany Karl Silberbauer, responsable de la deportació de l'al·lota jueva Ana Frank, i l'austríac Frank Stengl, comandant del camp de la mort de Treblinka.
Entre les múltiples reaccions a la mort de Wiesenthal, que al llarg de la seva vida va acumular múltiples condecoracions i distincions, figura la del canceller federal austríac, Wolfgang Schüssel, qui va assenyalar que «allò important per a ell va ser estar sempre alerta i, amb la seva vigilància, evitar que pogués repetir-se la més terrible època de la nostra història».
Simon Wiesenthal serà honrat avui amb un funeral especial al cementeri central de Viena, capital de la qual era ciutadà d'honor.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.