El vessant social de l'obra gràfica de Max Beckmann arriba a Palma

La Fundació Juan March exposa una selecció dels seus gravats

TW
0


El vessant més social de l'obra gràfica de l'alemany Max Beckmann (Leipzig, 1884 - Nova York, 1950) centra la mostra que ahir s'inaugurà al Museu d'Art Espanyol Contemporani de Palma. La selecció, comissariada per Sabine Fehlmann, procedeix del Museu Von der Heydt de Wuppertal d'Alemanya i comprèn 55 obres, de les quals 53 són gravats.

Considerat un dels pintors més importants del segle XX a Alemanya, Beckmann realitzà els seus treballs en gravat durant el període de la I Guerra Mundial i fins al 1922, centrant-se de manera important en la realitat social, la ciutat i els conflictes del conflicte armat al seu país.

Paral·lelament, la seva producció artística es distancia dels seus coetanis, ja wue es mostra independent de l'expressionisme, el cubisme o el surrealisme de les avantguardes. Tant és així, que tot i algunes pinzellades que poden evocar l'expressionisme alemany, la seva obra és més propera a la dels seus inspiradors, artistes com Eugene Delacroix, Edouard Manet, Paul Cezanne i Vincent Van Gogh.

La mostra inaugurada ahir presenta tres línies desenvolupades per Beckmann durant aquest període: Rostres, Nit a la ciutat i La fira anua. Complementen aquesta selecció dues teles a l'oli en les quals Beckmann retrata Viatge a Berlín. Per una banda, Al Tren: Nord de França, de 1938, mostra el moviment del trajecte i la vista des de la finestra del vagó, amb el vapor de la locomotora escapant-se. De manera paral·lela, Golden Arrow: vista des de la finestra del tren (1939) repeteix el mateix concepte. «Són elements fonamentals en la seva obra», explicà Fehlemann, una visió molt propera al romanticisme alemany. «Tant en la seva pintura com en l'obra gràfica, la finestra es descobreix com una enquadrament de la realitat tal com Beckmann la sent des del seu món interior».

Beckmann fou considerat pel nacionalsocialisme alemany «exponent de l'art degenerat» i a partir del 1937 es confiscaren 590 de les seves obres. Establert a Amsterdam, amb la invasió nazi d'Holanda, Beckmann es veu víctima de les penúries de la guerra i la seva «caiguda en desgràcia». És ja l'any 1947 quan Beckmann decideix traslladar-se als Estats Units i s'estableix a Nova York.

Beckmann va morir el 1950 d'un atac de cor caminant cap a la inaguració de la mostra American Painting Today, al Metropolitan Museum de Manhattan, on es mostrava la seva obra.

No fou fins el 1970 quan es va reconèixer l'obra de Beckmann, «ja que durant vint anys la pintura abstracta envaeix les avantguardes». A partir de llavors, l'obra de Beckmann s'exposa a tots els museus de la República Federal Alemanya i aconsegueix el reconeixament que mai no havia assolit.