Es publica a Barcelona, Impremta i llibreria de Pau Riera, l'obra de Monsenyor Menghi-d'Arville, protonotari apostòlic, que porta per títoAnuario de María o el verdadero siervo de la Virgen Santísima, traduïda al castellà per fra Matgí Ferrer, de l'orde de la Mercè. Sota el títol podem llegir que és un llibre «aprovat a Roma, i presentat a Sa Santedat Gregori XVI» pel seu autor, tot afegint que es tracta d'una «obra escrita per a ús de les congregacions de la Mare de Déu i de les Comunitats religioses, per utilitat dels pastors dels fidels, i per a l'edificació de les ànimes pietoses, i d'aquelles que vulguin entrar en els camins de la pietat». Recomanada, especialment, pel bisbe de Barcelona, Pedro Martínez de San Martín, «per tal d'animar els fidels a dedicar-se a tan piadosos Exercicis, i ha concedit quaranta dies d'indulgència a cada un dels que llegesquin o sentin llegir un Exercici o part d'ell...».
Fins aquí molt bé. Però quan un entra en els continguts i més concretament, en els exemples no tan pietosos d'aquest escriptor vaticanista, xoca amb greus contradiccions. La Verge Maria, com Déu mateix, no és cap «generala» dels exèrcits, no ataca i destrueix poblacions civils o tropes rebels, no protegeix una determinada facció armada contra una altra. Emprar el nom de Jesús o de Maria com a estendards de guerra és una corrupció de la lletra evangèlica més elemental. Recordem l'episodi de quan Sant Pere, primer Papa, tallà l'orella d'un dels sicaris que anaren a capturar Jesucrist i quina fou la resposta del Mestre al davant de tal acció: Confegir l'orella de l'home enemic i reganyar Pere per haver emprat la violència. Doncs en aquest llibret tan recomanat als rebesavis dels nostres avis, hi figuren afirmacions com aquesta, quan ens diu que la Mare de Déu protegia Lluís XIII, El Just...
«La presa de la Rochelle n'és una prova visible. Ja feia més d'un segle que l'heregia de Calvino s'havia establert a França. La Rochelle, que era el seu principal baluard, li donava tanta importància i la feia tan orgullosa, que el seu extermini semblava impossible; però la Mare de Déu donant suport als projectes del pietós Rei, es va servir dels mateixos mitjans dels seus enemics per a fer-lo triomfar més gloriosament. Tothom estava espantat quan es va saber que el 20 de juliol de 1627 havia aparegut davant l'illa de Rhé una flota anglesa de més de 120 veles, atretes per les promeses que els heretges havien fet els anglesos de donar-los entrada en el regne...».
Segons això, amb l'ajut directe de la Mare de Déu, Lluís XIII pogué «obligar els seus enemics a la retreta en desordre, tot abandonant els seus béns als vencedors, i deixant l'illa tota coberta de morts...».
I entre aquests morts, com podeu imaginar, dones, criatures, vells i no tan vells...
«Tan prompte Lluís el Just hagué entrat a la ciutat rebel, volgué donar una prova de gratitud a la seva protectora i va manar que fos edificada una magnífica església sota el títol de Nostra Senyora de la Victòria, posant-hi, ell, en persona, la primera pedra».
La Mare de Déu de les batalles? Un exemple que hem de mirar amb devoció? Un llibret recomanat per cardenals i bisbes? A on anam amb tot aquest caliportal de greus hipocresies? Comencen per insultar la intel·ligència humana i acaben per insultar el nom de Déu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.