Una contundent ració de bon rock'n roll serví per clausurar la sisena edició de la Fira del Disc

Els Straitjackets, per la seva part, es van entregar a la disbauxa rockista: en la millor tradició de bandes com The Ventures, aposten per un rock instrumental vàndal, amb tocs realment freaks, per no parlar de les seves màscares i tota aquesta parafernàlia de sèrie B i lluitadors mexicans.

A The Cool Daddies no els fa falta disfressar-se. El seu ser és autèntic i només per això es mereixen tot el respecte del món. Són ja uns habituals al cartell de la Fira del Disc, però aquesta vegada presentaven el seu primer treball, Pánico en el Coffee Bar, el seu tribut a cinquanta anys de rock i rhythm'n'blues.

Fora, més grups locals com The Little Kiss, que continuen apostant per un punk-rock marcat per les melodies i unes tornades enganxoses. Formen part de la segona generació de bandes a la defensa de No Children i pot ser que siguin una de les més perseverants.

Nymphonemania van estar a l'altura i no es van fondre sota un sol que pegava amb ganes. Tenen influències dispars, però mantenen un difícil equilibri. Helevorn, que presentaven material nou, van protagonitzar algun dels moments més durs del cap de setmana: navegant entre el doom metall i el gòtic, han aconseguit convertir-se en la banda més important del gènere a l'Illa. N'hi ha poques, és clar, però això fa més essencial que algú marqui un bon nivell per davant.

La jornada de diumenge a la Fira va ser molt més tranquil·la que la viscuda dissabte. La majoria anava directe al que volia, a les cubetes per xafardejar amb els ulls vidriosos a la recerca d'una cosa que valgués la pena. Segons els expositors, havien estat dos dies en els que hi havia hagut bones vendes.