Pollença obre a la ciutadania les portes del casal de can Llobera aquest mes

Mentre es concreten els detalls del projecte que recovertirà la casa senyorial en un referent cultural de Pollença, segons va confirmar el regidor de Cultura, Toni Oliver, s'ha decidit celebrar una jornada de portes obertes per tal de mostrar als pollencins la casa amb la qual el poeta Miquel Costa i Llobera va mantenir estrets vincles. L'obertura, tot i que encara no se n'ha concretat la data, tindrà lloc durant aquest setembre.

Oliver va recordar que l'adquisició de la casa de can Llobera estava sobradament justificada per l'interès patrimonial, arxivístic, museístic i cultural de l'immoble. Una vegada habilitat (s'han de fer obres de condicionament), el centre quedarà habilitat com a espai polivalent. L'objectiu és habilitar-la com a casa museu, arxiu de consulta dels fons propis i dels aliens a la casa, com l'Arxiu Històric Municipal o la Biblioteca-Arxiu de Miquel Bota Totxo.

Les seves grans sales o el jardí posterior el converteixen en un espai ideal per celebrar presentacions, esdeveniments culturals de petit format o realitzar activitats culturals, com concerts de cambra i recitals poètics.

La primera notícia que es té d'aquest casal és del 1515, però el llinatge Llobera no entra a formar part de la seva història fins el segle XVIII. Per les escales i estances d'aquesta casa va passejar un jove Miquel Costa i Llobera, «que mantenia una relació molt estreta amb el seu oncle», assenyala Oliver. De fet, «en la seva època de joventut, la més romàntica de la seva producció, es pot veure la influència del metge en el jove autor reflectida en l'interès de l'autor per la natura».

L'immoble reflecteix un cert gust pel classicisme, amb línies senzilles i simètriques a la seva façana, mentre que a l'interior destaca l'àmplia entrada distribuïdor, que té al fons una escala d'estil imperial que dóna accés a la planta noble.

La distribució tradueix la vida quotidiana i el funcionament d'una família de senyors de poble de cent anys enrere. A la planta baixa, a més de la sala distribuïdora, destaquen entre d'altres estances el despatx principal, la cuina i el rebost.

Des del replà de l'escala, sota una imponent cúpula, s'accedeix al menjador, entre la planta baixa i la noble, així com a nombroses cambres de dormitori que conserven el mobiliari propi de l'època. Per últim s'han de destacar els grans porxos del darrer pis i l'important jardí de la part posterior.