La defensa de Tordesillas (1520)

TW
0

Eren les darreres setmanes de l'estiu. La gran insurrecció de les ciutats de Castella contra Carles V semblava haver-se d'alçar amb la victòria.

Les tropes comuneres comandades per Juan de Padilla i Juan Bravo s'havien establert a Tordesillas, ciutat famosa on, el 1494, els Reis Catòlics i Joan II de Portugal havien signat el Tractat homònim que fixava la línia de demarcació entre la colonització portuguesa i l'espanyola, a 370 llegües de les illes del cap Verd.

Famosa també Tordesillas per haver estat reclosa en el seu castell Joana La Boja des del 1509 fins a la seva mort. Avui, vila amable, amb els seus obradors tèxtils i els seus cellers vinícoles. (Si hi anau, no deixeu de veure el convent mudèjar de Santa Clara, que fou palau d'Alfons XI i la de Sant Antolí, amb retaule de Juan de Juni). De manera que Tordesillas era assetjada per les tropes reialistes, a les quals oposaria forta resistència fins el mes de desembre. Per això, aquell mes de setembre de 1520, en observar la força d'aquella revolta, el cardenal Adrià d'Utrecht, governador del Regne, donava compte a l'Emperador del que passava:

«S'han esdevingut tants i tan greus escàndols que és gran angoixa d'haver-los de veure i ho seran per a Vossa Majestat d'haver-los de sentir. Perquè en temps tan breu i en tan generós Regne, sembla faula contar el que passa. Déu sap que nosaltres voldríem enviar a Vossa Majestat noves millors des de les seves Espanyes. Començant a contar un poc del que és molt, sàpiga Vossa Majestat que, després que Vos embarcàssiu acabades les Corts de Sant Jaume, la revolta s'encastellà dins la ciutat de Toledo que prengué com a fortalesa, s'apoderà de les esglésies, tancà les portes i es proveí de queviures i municions. Don Pedro Laso no complí el seu desterro. Fernando de Avalos es mostra cada dia més entossudit. Han fet un gruixut exèrcit, i Juan de Padilla, fill de Pedro López de Padilla, ha sortit amb aquest en campanya. Finalment, la ciutat de Toledo segueix dins la seva pertinàcia, i ha tingut l'avinentesa d'alçar-se contra tota la justícia de Castella. A Segòvia penjaren un regidor que havia estat procurador en Corts per la Corunya i ho feren el dia que aquest gosà entrar a la ciutat. De manera que els rebels són anomenats fidels i els que no presten obediència a les Comunitats són considerats traïdors. Per tal de castigar aquest escàndol de Segòvia hi enviaren el batle Ronquillo, al qual no feren gens de cas i si no hagués fuit, haguera acabat a la forca. Nosaltres manàrem posar guarnició a Santa Maria de Nieva, a cinc llegües de Segòvia, i llavors Toledo envià contra aquesta el seu capità, Juan de Padilla, de manera que retrocedint el batle Ronquillo, Segòvia se'n sortí sense càstig i hi restà el capità de Toledo...».

El 1521 hi hagué a Torrelobatón una nova reacció comunera, però el 23 d'abril els reialistes s'imposaren a Villalar.

La darrera ciutat a retre's fou Toledo, el febrer de 1522.