L'editorial Ensiola té previst obrir la nova temporada literària amb una recuperació cabdal per a la literatura del país: la novel·la Haceldama de Blai Bonet i Rigo, que du més de quaranta anys descatalogada i que és pràcticament introbable avui en dia.
Ensiola continua així la seva aposta per la recuperació de texts clàssics de la literatura nostrada que en aquests moments estan descatalogats o exhaurits. Aquesta línia es combina amb la traducció al català dels grans clàssics europeus -recordem la traducció de Conrad- i la publicació de materials inèdits com la novel·la Riberes de plata de Miquel Mas Ferrà.
La novel·la inclourà un pròleg del professor de la Universitat de les Illes Balears Damià Pons, mentre que la portada serà una il·lustració del dibuixant Egon Schiele. Haceldama va ser publicada el 1959 i correspon a l'etapa en què Bonet va viure a Barcelona i creà a més a més les novel·les El mar, Judes i la primavera i Míster Evasió, aquesta darrera publicada ja després del seu retorn a Mallorca el 1968.
El professor Damià Pons explica en el pròleg que «em resulta impossible trobar alguns tipus d'explicació lògica al fet que Haceldama hagi hagut d'esperar quaranta-cinc anys per a la seva primera reedició. L'editorial Aymà, de Barcelona, la va publicar l'any 1959. I quasi durant mig segle la novel·lística catalana s'ha permès la frivolitat de prescindir d'una peça narrativa que destaca per la seva modernitat integral, per una creativitat insolent en l'ús del llenguatge i per la densitat 'filosòfica' del discurs que emeten alguns dels personatges. És ver que amb el pas dels anys el Blai Bonet poeta va guanyar el novel·lista (és previsible, però, que la sentència del temps acabi determinant que ambdós són igualment rellevants). També és cert que Haceldama fou rebuda amb recel per la crítica en el moment de la seva aparició. En bona mesura fou considerada un error. Una obra imperfecta. La idea d'un Blai Bonet dotat d'una poderosa genialitat creativa i, a la vegada, incapaç en ocasions d'evitar la imperícia pròpia d'aquells que no han après suficientment l'ofici, va facilitar que Haceldama pogués ser vista com una sotragada. No obstant això, en llegir-la avui, sense apriorismes, l'obra projecta múltiples esplendors».
El professor també indica que «ens trobam davant una evident experimentació estructural, certament ben innovadora en la novel·la catalana de la dècada de 1950, però sobretot amb el tipus de composició més idoni per reflectir una vida construïda sobre terrenys pantanosos, habitats per uns pobladors que se saben caiguts sense esperança perquè estan mancats de la brúixola que els podria assenyalar el camí de sortida».
Pel que fa a l'estil, Pons explica que «Blai Bonet té el mèrit d'haver escrit en tot moment sota la divisa d'una creativitat no encarcarada en els convencionalismes».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.