Traduir els evangelis (384)

Miquel Ferrà i Martorell31/08/05 0:00

Jeroni, doctor de l'Església llatina, realitzà un llarg temps de vida eremítica en el desert de Calcis, dedicant-se a l'estudi de l'hebreu. De retorn a Roma, el 382, el papa Damàs el nomenà secretari i li encarregà la traducció de la Bíblia al llatí. Com a estudiós de la Sagrada Escriptura, instal·lat a Betlem, després de fracassar a Roma en la seva campanya en pro de la vida monàstica rigorosa, traduí de l'hebreu al llatí l'Antic Testament. També va fer una acurada revisió del Nou, que seria anomenada «Vulgata». Aquesta versió llatina fou declarada com l'autèntica per l'Església catòlica. Aquesta versió, però, patí tota mena d'alteracions i contaminacions fins que el Concili de Trento la declarà, el 1546, l'oficial de l'Església catòlica romana, jurídicament autèntica i exempta d'error en matèria de fe i costums. El 1592 era establerta una edició oficial anomenada «Clementina», del papa Climent VIII, que reproduïren les edicions posteriors. Pius X encarregà el 1907 una edició crítica als monjos benedictins i Pius XI fundà el 1933 l'abadia de Sant Jeroni a Roma, que s'encarregaria d'aquesta tasca. Com que els especialistes mostraren algunes reserves pel mètode seguit per a la restauració de l'original, Pau VI decidí dur-ne a terme una nova edició, tot emprant els material reunit pels benedictins, però amb procediments més avançats.

Els protestantisme, que no pretén esser un conjunt doctrinal, sinó una actitud comunal del pensament i de la vida, que és la fidelitat a l'evangeli, basa una de les seves afirmacions fonamentals en la força del testimoni intern de l'Esperit Sant, pel qual el creient comprèn l'esperit de la paraula de Déu que s'expressa en els llibres sagrats. Veim, però, una gran diferència de missatge i contingut entre l'Antic i el Nou testaments, que entrarien en clara contradicció si deixam de tenir en compte que Jesús vingué a reformar el judaisme. La redacció dels quatre evangelis, atribuïts a Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan, situada entre els anys 70 i 80 en el cas dels tres primers i 100 en el cas del quart, condemna clarament les Croades, la Inquisició, el mercadeig dels objectes sagrats, i tants i tants escàndols que nombrosos patriarques no han sabut estalviar als creients. Tornant a la qüestió de les traduccions, és ben important que el traductor es pugui identificar d'alguna manera amb els ambients, costums, expressions, detalls de vida, etc. que giren entorn dels personatges i època del relat. Donem com a exemple allò que va dir Jesucrist:

«És més difícil a un ric entrar en el Regne dels Cels que un camell pugui passar pel forat de l'agulla».

Doncs bé, resulta que la paraula «camell» era molt semblant en la seva grafia a la «corda» que servia per a fermar les barques. Per altra banda, l'agulla de la famosa sentència, és la dels pescadors, la gran agulla que serveix per a recosir les xarxes. El que el bon Jesús va voler dir era que la corda de fermar la barca no podia passar mai pel forat de l'agulla que s'emprava per arranjar les xarxes. I és que el Salvador vivia entre pescadors. La figura literària, la comparació, la metàfora, així vista, és molt més normal, no tan desproporcionada, i evidentment lògica.